Un edèn entre la platja i la selva

Quan Déu va fer l’edèn, va pensar en Amèrica, diu la mítica cançó de Nino Bravo. Segurament, un dels llocs que va tenir al cap el totpoderós és el Parc Nacional del Tayrona, situat al carib colombià, concretament al departament de Magdalena. Aigües cristal·lines on es poden reconèixer els peus, una sorra blanca on enfonsar-se i una majestuosa selva que arriba fins a la platja són els elements que configuren aquest paradís natural, que si es vol recórrer sencer es necessita més d’un, dos i fins i tot tres dies.

El parc té una dimensió d’unes 15.000 hectàrees, de les quals 3.000 són de reserva marina. El Tayrona, que va ser declarat com a parc el 1968, té una àmplia diversitat paisatgística i de biodiversitat tant de flora com de fauna, ja que va des del zero fins als 900 metres d’altura de nivell del mar. El parc inclou part de la Ser­ra Nevada de Santa Marta. La ser­ralada mor en el Tayrona i com si es tractés d’una mà gegant els dits s’enfonsen en el mar i formen les badies del Chengue, Gayraca, Cinto, Neguanje, Concha, Guachaquita.

Aquesta regió va ser la casa dels indígenes Tayrona i la muntanya guarda en el seu interior el llegat d’aquesta cultura com les runes del poble Chairama, construït fa més de 500 anys pels habitants d’aquesta terra.

Tot plegat fa que en el parc es puguin realitzar una infinitat d’activitats de tots els gustos i colors. Relaxar-se a la platja, caminar pels camins selvàtics, enfilar-se per la muntanya, bussejar per les aigües transparents, descobrir ètnies i cultures d’altres temps són només algunes de les coses que es poden realitzar al parc.

També s’hi pot quedar a dormir, però amb un preu molt variat. Hi ha una zona popular on es poden llogar unes hamaques per passar la nit sota les estrelles, però també unes cabanes a preus estratosfèrics.

Arribar al paradís no és tan fàcil. Està a només 34 quilòmetres de Santa Marta i les carreteres no són senzilles. També s’hi pot accedir amb barquetes, però s’ha de tenir el compte amb quina lluna s’ha llevat Posidó, perquè si està de mal humor i el mar està brau el viatge pot ser insofrible.

RECOMANEM:

Santa Marta.Una ciutat típica del Carib que combina cases blanques tradicionals amb gratacels. El passeig marítim és ple de vida. La ciutat va encisar el veneçolà Simón Bolivar i alberga les seves restes.