San Esteban de Pravia, AstÚries
L'antic poble miner
L'antic poble miner
Convé de tant en tant desmassificar-se, buscar raconets. És ben cert que ensopegarem amb molta gent tan ansiosa com nosaltres de trobar ja impossibles indrets no tocats pel consum turístic que devora qualsevol autenticitat. Però encara hi ha petits llocs reservats per fer-nos aquesta il·lusió. Un viatge per la costa asturiana ens depara un d’aquests miratges: San Esteban de Pravia, pintoresca localitat asturiana o, si a banda arribem en un d’aquells dies murris que ofereix el Cantàbric, potser ens sembla ser únics i haver fet una descoberta. Fals, però emocionant.
De fet, cap poble amb ànims de sobreviure pot sostreure’s al cant de sirena d’esdevenir punt d’atracció turística. Aquí potencien el port, un conjunt declarat d’interès històric industrial i que alberga unes drassanes artesanals i on s’han restaurat i integrat en el passeig els antics punts on es carregava el mineral. L’habitual mirada suavitzada i idealitzada sobre el que d’antuvi van ser l’activitat febril i bruta d’un autèntic poble de la conca minera del Nalón. Uns pobles que en el seu estat original, per descomptat, no haurien estat objecte del desig dels actuals caçadors d’estampes idíl·liques en què ens hem convertit. Un altre ham per a la satisfacció de l’aventura turística: la recuperació de l’embarcació que tradicionalment permetia als habitants creuar el riu Nalón. El far, que es va posar en funcionament el 1945, és una altra de les veteranes instal·lacions portuàries que avui recorden l’activitat industrial a la comarca.
De factura ja plenament moderna és el club nàutic. I sens dubte sempre que el Cantàbric ho permeti, les platges ofereixen els moments vivificants que ofereixen les seves aigües. A San Esteban de Pravia, la d’Aguilar, envoltada per un bosc d’eucaliptus i pins, és la més popular, situada a mig camí amb un altre dels pobles més insòlits del litoral del nord: Cudillero. L’accés permet un d’aquells passejos idíl·lics que es recorden durant anys, a través de totes les platges de Muros, l’ermita de l’Espíritu Santo i penya-segats per on somiar a precipitar-se en les dures hores de la rutina hivernal.
RECOMANEM
Al nord, gastronomia
Viatjar al nord, sigui quina sigui la comunitat o el poble, és pensar en el menjar. Aquí, millor la contundència d’unes bones fabes con almejas.