“Els nens d'abans jugaven amb qualsevol cosa”

Com va començar a AINA?

Vaig conèixer mossèn Ramon quan vaig començar a l’institut. Érem una colla d’amics i el mossèn estava impulsant el moviment. Va agafar els més bons i ens va dir: “A fer la castanyada cap allà a dalt.” I des d’aleshores, ja en fa 29 estius.

Però com a alumna o de monitora?

Teníem 13 anys i ja vam pujar com a monitors. Ara això és impensable. Vam fer la primera castanyada, el primer esquí de fons, per Nadal vam fer un pessebre…

Va començar tot amb força.

Hi havia ganes de fer coses. A part que si t’agrada la natura i agafes el tarannà de mossèn Ramon t’hi quedaràs. Fer colònies enganxa.

I encara segueix.

Durant tot l’any estic els dissabtes a AINA. Sempre hi fem activitats.

Els nens d’ara són molt diferents dels de fa 29 anys?

Sí. Tot i que els nens són nens sempre, els d’abans eren molt més simples. Amb qualsevol cosa ja en tenien prou per jugar. Ara voldrien pujar la tecnologia i encara ens hi resistim.

Els costa separar-los de les màquines?

Amb els que ens costa més són amb els més grans, de 15 a 17 anys. Però fa molts anys que ho saben, els pares també, i de moment encara ho troben normal.

I ho troben a faltar després?

Gens. És que no tenen temps perquè estan molt distrets. Fem moltes activitats. El que volem principalment és que coneguin el país, i fem moltes excursions, acampades, dormir en refugis, focs de camp… El primer dia potser costa que s’adaptin, a vegades més als pares que als nens, però marxen molt contents, que és del que es tracta.

Pel que fa a comportament, hi ha diferències?

El que és mal educat ho és dins i fora de les colònies. Sempre ha estat així. El que sí que hem notat és que ara algun ve medicat per hiperactivitat, i a AINA aquest nen no es nota. Passa totalment desapercebut perquè juga a futbol, fa activitats al prat… S’alliberen molt. En el fons fem colònies per als nens però també pels pares, perquè descansin. Acaba reconfortant la família i és positiu per a tots.

Quants monitors són?

Uns 90, i tots voluntaris. Hi crec molt, en el voluntariat, i ara el jovent no hi creu. Vol treballar a canvi de remuneració. Els de la meva quinta moltes vegades hem fet coses a canvi de res, i crec que és gratificant.

Quina transcendència té mossèn Ramon en tot plegat?

Ho és tot. És el puntal. No trobaràs ningú que te’n parli malament.