Antònia Sevé
“Molta gent que ve a fer 'patchwork' en diu teràpia”
Neix una associació d’un art de tela i agulla amb adeptes arreu del món. Dissabte el Centre de Congressos de la capital (a partir de les 10 hores) serà epicentre del món del ‘patchwork’, amb exposició, marató i també iniciativa solidària.
Per què una associació?
Per poder ensenyar l’art del patchwork perquè el considerem un art, creem, i també amb ànims de fer coses per poder ajudar la gent.
Perquè també tindrà un esperit solidari.
Sempre. Tots els beneficis de l’associació, això ja es posa a l’acta de constitució, seran per a coses solidàries. I les sòcies evidentment també gaudiran d’avantatges.
Aquest dissabte es presenten en societat i també la seva col·laboració en un projecte per a la Fundació Vicente Ferrer.
Juntament amb l’associació espanyola intentem fer l’arbre de Nadal més gran del món amb patchwork, fem venir els del rècord Guiness. Es tracta de fer fulles verdes i vermelles, les teles les posem nosaltres, i només demanem una petita aportació, mínima de 5 euros per a la Fundació.
Hi ha una eclosió global amb el ‘patchwork’ i, de fet, amb tot allò referent al ‘hand made’. A Andorra hi ha cada cop més afició?
Cada vegada més. Però penso que no és perquè sigui patchwork, igual que els nens fan activitats quan surten de l’escola, els grans també necessitem, per treure’ns l’estrès, fer una activitat. Jo tinc clientes que em diuen ‘no, no, que això no ho sabré fer’ i els contesto que sí, que s’ho imaginin, que la creativitat ha de sortir d’un. Molta gent que ve a fer patchwork en diu teràpia.
Hi ha un vessant important de relació social?
Parles de coses que no parles ni amb la gent de casa, ni amb la gent de la feina... són persones que coneixes de nou i que vas fent una amistat que no té res a veure amb la teva vida normal. I això descarrega pel que fa a estrès una passada.
Això de cosir ja no és una cosa d’àvies, a més.
No té res a veure perquè el patchwork, per exemple, pot ser extremadament modern. Hi ha gent que es fa roba, tinc una clienta que es va fer un vestit per anar a una boda.
I homes? S’hi interessen?
Els millors patchworks que he vist fets els han fet homes. Sobretot uns senyors a la Índia que fan meravelles. I clients homes per venir a comprar teles i llanes... molts. Al principi de la botiga me’n recordaré que va venir una parella, jo em em va dirigir a ella i va ser ell el que em va respondre ‘sóc jo el que faig mitja, ella no en sap!’ [riu].
I vostè com va començar?
Jo perquè sóc una persona molt nerviosa. I és patchwork, llana, ganxet... La meva mare als 8 anys ja em deia que no es podia mirar la tele sense fer res, que era una pèrdua de temps, i feia unes cadenetes interminables que podien arribar d’aquí al sud d’Espanya i tornar.
Més projectes per a l’associació?
Volem fer un esdeveniment per al maig, juny, que tingui un caràcter internacional, que duri dos o tres dies i que tingui una continuïtat en el temps