“Penses a viure del futbol però els estudis no els deixo”

Renovat fins al 2018. Un pas endavant?

Sí. Estic estudiant a Lleida i per a mi és còmode, ells estan contents amb mi i per compaginar-ho tot crec que és bo estar aquí.

Es veu consolidat?

Ningú assegura res, t’ho has d’anar treballant a cada entrenament i si fas una bona setmana i estàs físicament bé pots entrar. Mai no saps què passarà la setmana vinent. Estaré tot l’any entrenant amb el primer equip però tinc fitxa del filial i les coses al futbol poden canviar molt.

A segona B un se sent més futbolista?

El canvi de jugar a primera catalana es nota. La gent et colla més, hi ha molta més afició... i físicament és un canvi bastant bèstia.

Un sou a segona B dóna per viure?

Ara no. Fa uns anys sí que es donava més tot i que tampoc conec xifres exactes. Et diria que dóna per viure el moment.

Des dels catorze fora de casa, què ha après a banda de futbol?

Sempre he estat a casa d’un amic a Lleida, els seus pares es porten molt bé amb els meus. Però és cert que no veus els pares a diari, no estan allà per fer-te el dinar o dur-te a l’escola. Tu has de créixer i vulguis o no aquesta situació t’ajuda a ser més independent.

I què ha sacrificat pel futbol?

Les sortides amb els amics, per exemple. Entrenem cada dia al matí i a l’estiu a final de juliol ja estic treballant. Mentre els amics estan fora a l’agost tu estàs aquí, amb el sol. Però per descomptat que ho fas convençut.

Es veu fent carrera professional?

S’apropa la possibilitat, ja hi penses més i tinc clar que m’agradaria viure del futbol. Però és difícil i sempre has de tenir els estudis allà al costat, que no els deixo.

Què fa i com ho compagina?

Administració i direcció d’empreses. Entrenem al matí i cada tarda tinc classe. Si algun cop hi ha entrenament a la tarda doncs em salto la classe.

Parlem de la selecció. Veu lluny això de puntuar?

Fa una setmana era un moment clau. Ho vam tenir molt a prop i va ser llàstima, era un dia per puntuar. En un mes vénen dues seleccions potents i costarà més.

Ha jugat només sis partits, nota pressió per estar dotze anys sense guanyar?

Sí que se’n parla i sobretot quan arribo aquí després del partit. La gent t’ho comenta. Hi ha ganes de trencar aquesta mala ratxa.

El seu referent futbolístic.

Carles Puyol. Ho donava tot a cada partit, amb molta grapa i passional. I més sent del Barça...

Què els posen a la seva família als cereals que hi ha tants esportistes, i amb qualitats? Albert, Cristina, Max...

(Riu) No crec que siguin els cereals, potser és genètica, no ho sé. I són esports diversos. Tinc una família molt esportista i competitiva. Futbol, ral·lis... A les reunions familiars es parla de tot.