Leo Urban
“Quan tens un somni i lluites per això, res és impossible”
>> Protagonitzarà una classe de parkour a l’Encamp Nit
Un any després de marxar a París, torna a casa per ensenyar als joves les claus d’una disciplina on l’objectiu és superar obstacles sense més ajuda que el propi cos
Parkour. Com explica la seva professió?
És una disciplina. Un mètode d’entrenament per saltar qualsevol tipus d’obstacle a l’entorn natural o urbà, fent ús només del cos. Després ja entren els factors estètics, artístics de cadascú i de les seves facultats i agilitats, el que determina el seu estil.
I el seu?
Tinc una capacitat física molt alta pel fet d’haver viscut a la muntanya. Tinc la sort d’haver viscut a 1.400 metres d’alçada i poder entrenar a Engolasters. Els salts d’altura vertical, on has d’amortir una caiguda de dos metres o més, és la meva especialitat.
Es pot viure d’això?
En realitat fa un any que visc d’això. Vaig estar vivint a Andorra des dels quatre anys fins que vaig venir a París, ara fa un any. Vaig conèixer un grup de nois amb els quals vam formar Hit the Road. Fem accions comercials, que ens donen a conèixer i que, per exemple, ens ha permès participar en un concurs de televisió: el Ninja Warrior. Fem vídeos per a empreses, venem les fotografies de les nostres gestes...
Gestes com ara?
El novembre passat vam escalar la Torre Eiffel. Era de nit i no hi havia ningú. El problema va ser que quan érem a dalt, fent fotos tranquil·lament, va aparèixer un vigilant de seguretat i ens va demanar els bitllets. Va acabar venint la policia i vam passar la nit al calabós. Una altra gesta va ser l’expedició a la ciutat fantasma de Txernòbil, que està prohibit. Volíem veure-ho amb els nostres propis ulls. Hi havia el risc de la radioactivitat, així que anàvem amb un comptador per mesurar-la. També molts animals salvatges... Però el parkour és això, intentar anar més enllà dels límits físics i mentals.
I com a gesta no ens podem oblidar del salt del Fènix, quan va saltar d’una banda a altra del carreró d’un hotel escaldenc.
Vaig estar preparant-me un any sencer. És un dels salts més grans i perillosos realitzats en el món del parkour. Va ser un entrenament intens pel qual vaig haver d’ajuntar tant qualitats físiques importants com mentals i tècniques per poder enfrontar-me a un salt com aquell. Per a mi va suposar l’exemple de quan tens un somni i lluites per això, res és impossible.
Què en pensa la seva família de la seva professió?
Al principi es preocupaven. Ara em donen suport en totes les meves aventures i com que saben que ho faig amb precaució i cap, em donen suport.
Què fareu a Encamp?
Volem donar a conèixer aquest art entre els joves del país que el comencen a practicar. Va a més i han d’estar ben encaminats. Serà una classe de què és el parkour i com el veiem nosaltres.