Francesc Montero
“Seria impossible fer a mà la còpia exacta de Meritxell”
Esculpint amb làser. Dirigeix el taller d’Olot que ha elaborat, amb la més avançada tecnologia, la rèplica mil·limètrica de la talla original de la Mare de Déu de Meritxell. La icona ja està exposada al nou cambril del Santuari
Francesc Montero
Avostè el van venir a veure del Bisbat per fer-li un encàrrec una mica especial...
Sí, el representant del copríncep, mossèn Mauri, i la directora del Museu Diocesà, Clara Arbues, van visitar les nostres instal·lacions per fer-nos una demanda poc habitual: una reproducció de la imatge romànica de Meritxell a partir de fotografies.
Quines particularitats tenia aquesta tasca?
El que fem normalment són facsímils en base a peces originals, no a imatges bidimensionals. De fet, fa només mig any no hauríem pogut complir aquest encàrrec.
No hi havia suficients mitjans?
La tecnologia no estava prou desenvolupada. Per això no hem volgut agafar cap encàrrec com aquest fins que no n’hem estat del tot segurs, després de més de dos anys fent proves internes. La de Meritxell és la primera obra que fem mitjançant aquest sistema. Fins ara, fèiem còpies d’escultures reals, per a museus o centres d’art.
El procés és més complex?
Sí, perquè has de reproduir en tres dimensions una peça que en realitat no existeix. A més, l’estudi fotogràfic sobre la Mare de Déu de Meritxell no és gaire bo: no són imatges d’un mateix fotògraf que ha fet les mateixes fotos amb la mateixa perspectiva i el mateix zoom... Són fotos molt variades i força distants en el temps les unes de les altres. Això ha dificultat encara més la feina.
Quines fases han seguit?
En primer lloc, a partir de les diferents fotografies, es creen una mena de plantilles informàtiques. Així es va aixecant de mica en mica el 3D de la peça en si, que es va modelant virtualment agafant el més petit detall de la figura. Després, la imatge digital s’introdueix en màquines fresadores de control numèric, es preparen blocs de fusta, en aquest cas de til·ler, i es comença un primer desgast amb làser. Acabada aquesta fase, es fa un desgast molt més detallat, amb freses molt més petites. En total hem trigat dos mesos a completar la figura.
Tot s’ha fet amb màquines?
Tot, excepte la repassada final, que es fa a mà, per eliminar les asprors de la fusta. Posteriorment, l’aplicació de la pintura, que ha anat a càrrec de Mònica Guitart, també ha estat artesana.
Es podria aconseguir una rèplica exacta treballada a mà?
Seria impossible. Cal tenir en compte que l’artista treballa a ull, sempre hi ha imprecisions. Amb el làser s’aconsegueix una gran fidelitat, d’un marge d’error que no arriba al mig mil·límetre. Tens la certesa que el que esculpeix la màquina és exactament el mateix que tu has programat.
Qui havia de dir que els ordinadors acabarien substituint fins i tot els artistes...
Som força pioners en aquest aspecte. Vam començar fa 30 anys com un taller convencional, i vam incorporar el làser fa una dècada. I li diré un secret: molts artistes ens encarreguen que els esculpim nosaltres les obres.