Kent Larson
“El pas de benzina a elèctric és menor, encara és un cotxe”
Una eminència en l’àmbit de l’arquitectura i la investigació. És un dels ponents de les Jornades de la innovació i les noves tecnologies d’Andorra, que se celebren fins avui a Escaldes. Anuncia canvis en l’estil de vida a curt termini.
“El pas de benzina a elèctric és menor, encara és un cotxe”
Investiga sobre ‘urban mobility on-demand’. Posi-ho en paraules entenedores per als que no som experts.
El que fem és buscar alternatives de mobilitat: metro, tren, bus, bici, bici elèctrica, nous tipus de vehicles de tres rodes... Es tracta d’entendre la mobilitat com un servei en lloc de posseir un cotxe.
Deixar pas al vianant, doncs.
Sí, permetre desenvolupar ciutats més pensades en la gent i no destinar grans zones a aparcaments i calçades per als cotxes privats.
Abans d’investigar potser cal treballar per canviar mentalitats.
Sí, però ja està passant. Hi ha projectes per compartir bici i nous serveis com Uber basats a compartir cotxe sense haver de dedicar temps i diners a aparcar, emplenar el dipòsit o fer cua. No em preocupa la mentalitat, la gent canviarà cap a mobility on-demand quan les alternatives estiguin disponibles.
Però encara quan hi ha dies sense cotxes moure’s és un caos.
Sí, perquè s’ha de fer d’una manera ben concebuda. En llocs com Hamburg o Amsterdam s’han tancat carrers al trànsit de manera gradual i s’ha acceptat bé.
El cotxe elèctric encara no és l’alternativa real. És només una qüestió de preu?
Segurament. Però, tot i això, crec que canviar de gasolina cap a electricitat és un canvi menor... perquè encara parlem d’un cotxe. Són encara quilos de màquina que roda per la ciutat i que empra una sola persona per fer una distància curta. I gasta energia.
Vostè estudia també sobre els habitatges urbans responsables. De què es tracta?
A mesura que les ciutats esdevenen més atractives perquè ofereixen serveis es van encarint i només hi acaben tenint accés els rics que s’ho poden permetre.
... i la gent que no té grans salaris ha de marxar als afores.
Exacte. I què fem nosaltres? Diem que una solució és fer pisos petits però multifuncionals on sigui divertit i emocionant viure.
Això és...
Un espai, per exemple, amb una habitació per dormir que sense gaire esforç es pot convertir en un menjador genial o un despatx. I en lloc de tenir un pis amb miniespais, tenir-ne un de ben gran que pugui ser multifuncional. Ara estem centrats en el mobiliari intel·ligent, entre d’altres.
Una manera diferent de viure.
Sí, pensem que ara la gent viu més anys en espais més petits! [riu]
Però si ho comparem amb fa cinquanta anys no creu que anem a menys?
Però ara els valors dels joves estan canviant: prefereixen viure en un apartament petit a la ciutat que en una casa gran als afores. I en lloc de comprar, ara es comparteix i la propietat s’ha reduït. Vivim amb menys: abans tenia una prestatgeria plena de llibres i ara els tinc a la tauleta. Això és genial per al planeta perquè s’usen menys recursos i la gent pot dedicar els recursos més a experiències que a la propietat.