“Tenim el deure d'intentar estar com més sans millor”

Vol dir que hem de fer cas dels consells del metge i seguir una vida saludable. No podem fiar-ho tot als fàrmacs, sinó que a més hem d’adoptar hàbits com ara seguir una dieta sana, fer exercici, no fumar... i, sobretot, tenir una actitud positiva davant la malaltia.

Tanmateix, tothom és ben lliure de tenir la vida que vulgui sempre que accepti les conseqüències?

Sí, però per això mateix no pots esperar que quan tens un problema de salut t’ho resolgui el metge si no hi poses res de la teva part.

Hi ha malalts que tampoc no ho tenen fàcil per seguir els consells que diu, com els afectats de fibromiàlgia o d’Alzheimer.

En el cas dels malalts d’Alzheimer, qui s’ha de responsabilitzar és la persona que en té cura perquè ells no poden, és clar. I pel que fa als malalts de fibromiàlgia, s’han fet estudis que mostren que, tot i el dolor o la fatiga, el seu estat millora quan fan una vida activa, dins les seves possibilitats.

En aquest cas, el més difícil deu ser fer el primer pas, oi?

Per això recomanem acudir al psicòleg, no perquè necessitin atenció psicològica sinó per treballar aquells aspectes que els ajuden a fer una vida el més normal possible.

També sol passar que un cop has superat la malaltia i et trobes bé, és difícil no tornar als hàbits d’abans.

I fins i tot passa que tens a la família un malalt de càncer de pulmó, posem per cas, i tot i veure com pateix et poses la bena als ulls i segueixes fumant. Per molt que ho recordem constantment, que cal dur una vida sana, al final la responsabilitat és de cadascú individualment.

Per a molts fumadors, fer un cigarret de tant en tant és un dels pocs plaers a l’abast, tot i saber que els fa mal.

Tot i així cal animar-los perquè ho deixin. O almenys que siguin conscients del que fan, perquè la majoria dels cigarrets que consumeix un fumador no són per plaer, sinó per costum.

La qüestió de fons és entendre què significa tenir dret a una atenció sanitària universal?

Sí. Hem de pensar que no hi ha drets sense deures. En aquest cas, tots tenim el deure de fer el necessari perquè la pròpia salut sigui com més bona millor.

Si fem cas dels anuncis a la televisió, n’hi ha prou de prendre uns quants beuratges per estar com un roure.

A la televisió anuncien panacees, i les panacees no existeixen. Si n’hi ha cap d’aquest productes que et va bé, doncs perfecte; però això no t’estalvia de seguir els consells per a una vida saludable.

Costa creure-hi quan llegeixes que es destinen més diners a recerca en cosmètics que en remeis per a algunes malalties.

Davant d’això, queda el recurs d’associar-se amb entitats que reclamen més recerca mèdica, i hi poden fer més que una sola veu.