“Tot el que és bo per al cor, també ho és per al cervell”

Què ens explicaran a la conferència que impartirà amb Cristina Maragall, portaveu de la Fundació?

És una xerrada de divulgació científica sobre la prevenció en general de l’Alzheimer i per a la promoció d’un envelliment actiu i saludable. Parlarem de la relació entre cor i cervell. La idea que tot el que és bo per al cor també ho és per al cervell.

En quin sentit ho és?

Tot el que té a veure amb la salut cardiovascular –vigilar la hipertensió, la diabetis, el colesterol, evitar fumar i si es beu alcohol, beure’n amb mesura–, repercutirà en una millor salut cerebral, ja que el cor és el motor fonamental del cervell. Cor i cervell estan íntimament lligats.

Envelliment actiu i saludable?

Són dos conceptes íntimament lligats. L’envelliment actiu està definit per l’OMS com una manera de promoció de l’autonomia i de la independència de la persona gran, però està basat en els principis de l’envelliment saludable posat en pràctica al llarg de la vida.

Quins són els saludables?

La incorporació de l’activitat física regular en la vida quotidiana, la nutrició saludable i equilibrada, la socialització i la integració diària de l’estimulació cognitiva. Estimulació cognitiva.

Què és?

Omplir el dia a dia de reptes cognitius i de nous aprenentatges.

L’Alzheimer afecta cada cop més persones més joves?

La malaltia, tot i que no en coneixem les seves causes, s’apunta que té un origen multifactorial. Els dos principals factors de risc són l’edat i la genètica. La immensa majoria de casos van dels 65 al 70 anys d’edat en endavant.

Es pot saber per endavant que algú patirà Alzheimer?

No hi ha cap tipus de prova que permeti predir si patirà la malaltia en el futur. S’està avançant molt en la detecció precoç, perquè avui en dia sabem que els canvis etològics cerebrals de la malaltia comencen fins a 20 anys abans que n’apareguin els símptomes. L’àmbit de la recerca està avançant en la detecció precoç d’aquests canvis cerebrals.

No hi ha ni pistes?

L’Alzheimer té un procés lent, silenciós, en què no es pot detectar cap tipus de canvi ni de símptoma. Quan es diagnostica clínicament ja és la fase final d’una alteració que ha començat fa anys. És una malaltia sense cura. Fins a la data no en té. S’està avançant en la recerca en aquesta línia. S’ha posat molt d’èmfasi a estu­diar la fase preclínica i exis­­teixen tractaments pal·liatius.

Hi ha cap tipus d’esperança?

Quan es detecta l’Alzheimer de retruc hi ha dos pacients: la persona diagnosticada i la persona que es convertirà en la seva cuidadora principal i el nucli familiar. L’esperança que es pot donar per a generacions futures és que potser es podrà endarrerir la situació de demència. I per a les persones que l’estan patint, que no es beneficiaran dels avançaments de recerca, que existeixen recursos per millorar la qualitat de vida.