“Els pares han de pactar els menús amb els adolescents”

Quines particularitats té la dieta d’un adolescent?

És una època de canvis brutals. En quatre anys augmenten entre 20 i 25 quilos i creixen entre 20 i 25 centímetres. Hem d’assegurar que no els falti energia, ferro, calci, vitamines… En aquesta edat tenen molta gana i volen menjar coses molt calòriques, com ara dolços i coses greixoses, però se’ls han de donar amb aliments saludables.

D’on ha de venir l’increment d’energia?

Sobretot dels carbohidrats. Pasta, llegums, patates, arròs, pa... Si fem una bona administració d’aquest grup d’aliments el cos té més ben cobertes les seves necessitats. Però és una edat en la qual se salten àpats, que picotegen molt entre hores i com que no acaben prenent aquests aliments el cos els en reclama de més calòrics i ensucrats.

Picotejar entre hores és bo?

No és bo. Però sí que s’ha de menjar quatre o cinc vegades al dia. La diferència és que menjant quatre o cinc vegades dónes temps a l’estómac perquè descansi. Així el cos també pot administrar l’energia que li arriba.

Per als adolescents quin és l’àpat més important?

Depèn. Per als que fan molt esport, els d’entre hores són molt importants. El berenar és un dels àpats clau, i també el sopar perquè han de complementar el que els ha faltat per l’exercici. També ho és el de mig matí, perquè comencen molt aviat l’escola i fins que dinen passen moltes hores.

Per a mig matí i per berenar, què és recomanable?

Entrepans, fruita, fruits secs o algun producte làctic. I combinar-los entre matí i tarda. També hi ha barretes de cereals o energètiques, però s’ha de vigilar perquè algunes són molt ensucrades.

I què s’hauria d’evitar?

Brioixeria industrial. No vol dir que no en puguin prendre mai, però no ha de ser la base de la seva alimentació. També evitar sucs rics en sucre. És millor una peça de fruita que un suc. Les gominoles tampoc són interessants.

En els últims anys ha detectat més adolescents amb sobrepès?

Sí. N’hi ha que tenen molta ansietat i mengen molt. Però també és una edat en què hi ha molts problemes perquè no se senten bé amb si mateixos. Es pensen que aprimant-se se sentiran millor i acaben fent dietes excessivament restrictives. Hem d’estar alerta per les dues bandes.

Quins indicadors marquen que hi ha problemes?

Quan enganyen i fugen de voler menjar a casa, o quan mengen d’amagat. Són símptomes que no s’han de deixar passar.

Per a l’anorèxia o la bulímia, hi ha algun element que faci saltar l’alarma?

Quan hi hagi un canvi de conducta amb el menjar o un canvi de pes important. A vegades els pares volen que els fills mengin molt, i ells no volen menjar tant. I passem d’un extrem a l’altre. Cal saber gestionar els interessos de les dues parts fent menús pactats.