“Tot i el poc atur, al país hi ha qui no pot pagar els llibres”

De què tracta el seu llibre?

Pretén col·laborar en la lluita contra la pobresa infantil, que és una xacra que tenim a molts països d’Europa. Vam decidir que més enllà del banc d’aliments, les dutxes socials i els albergs, es necessitava una ajuda més important. La idea de sor Lucía va ser la d’escriure el llibre sobre els hàbits d’alimentació. Hi ha consells senzills, però que de vegades la gent oblida.

Quin va ser el resultat?

Es van reunir aproximadament 500.000 euros que es van destinar a diferents associacions sense ànim de lucre d’Espanya que treballen per la pobresa infantil. També va moure moltes consciències i va sorgir un segon projecte: #invulnerables, liderat per sor Lucía Caram. S’hi van afegir la Fundació de l’FC Barcelona, l’Obra Social La Caixa, la Fundació Rosa Oriol i la Generalitat de Catalunya a través de Benestar Social.

Com és aquest segon projecte?

És més ambiciós perquè pretén crear una xarxa en la qual es vol implicar els empresaris i la gent treballadora que viu còmodament i que puguin col·laborar perquè les famílies amb menys recursos puguin sortir endavant. No simplement donar aliments o llibres, sinó reinserir-les a la societat d’una manera digna.

Què hi fan?

És un programa pilot a vuit ciutats de Catalunya. S’acull 50 famílies i se les ajuda pel que fa a l’habitatge, l’educació i els recursos. Està donant bons resultats i força ressò. De fet, el Papa Francesc vol donar reconeixement a la Fundació Rosa Oriol i dimecres vinent ens rebrà en una audiència privada per donar fe que el camí és aquest, el d’ajudar els que menys tenen.

Què és el primer que li dirà al Papa Francesc?

Hi anem uns 150 voluntaris. Ens rebrà a la plaça de Sant Pere i estarà només per nosaltres. Ens saludarà un per un i encara no sé què li diré perquè l’emoció serà tan gran que potser em quedaré sense paraules. És el Papa que més m’agrada perquè lluita pels altres, tot i les dificultats.

Quin és l’objectiu al Principat?

La pobresa no té fronteres. És un país solidari, té poca taxa d’atur i no té grans drames de pobresa, però malgrat això hi ha gent que no pot pagar llibres i a qui hem de donar menjar. No podem donar la responsabilitat només als polítics, ens hem d’implicar perquè a casa també tenim problemes. No hem de tolerar que els nens visquin la xacra de la pobresa.

Estem poc conscienciats amb la pobresa infantil?

No ho sé, digues-m’ho tu. Jo crec que molta consciència no tenim. Hi ha coses que s’han de solucionar encara a la societat i hem d’anar treballant.

El llibre també parla de la mala alimentació.

És la base de la salut. Si tu et tractes i prens quelcom per un dolor, però no mires què menges, s’agreuja i hauràs de prendre un medicament permanentment, mentre que de vegades amb l’alimentació pot marxar sol.