Cristina Manzano
“La UE ha de tenir en compte les peculiaritats de cada país”
Es viuen moments de creixent euroescepticisme. Què ha fallat? Les institucions europees no han sabut explicar per a què serveixen?
La comunicació sempre és un dels grans mals que se li atribueixen al projecte europeu i falla en molts punts. Però abans de la comunicació el que està fallant són alguns dels pilars sobre els quals s’assenta el projecte. Han coincidit en el temps una sèrie de qüestions que han estat una mica la tempesta perfecta.
Quines?
Veníem de l’eufòria de la post-caiguda del mur però arriba una crisi econòmica que també té a veure amb com s’ha construït la moneda única, hem vist que aquest desig d’anar més endavant en la integració no és compartit per tots i la crisi ho ha posat damunt la taula. Però és que encara no havíem sortit de la crisi quan ens enfrontem a una crisi de refugiats provocada per la inestabilitat del nostre entorn immediat.
I amb els errors de l’acollida...
Implica uns problemes de gestió, de logística, etcètera... que són perfectament superables però també implica un escepticisme per part de la població que veu que els països no són capaços de complir el més mínim del que han dit. I amb una població dividida entre els que pensen que s’ha d’ajudar i els que pensen que només porten risc. I llavors la tercera pota que contribueix a tota aquesta situació han estat els atacs terroristes al cor d’Europa.
Després del Brexit a d’altres països hi ha sectors que reclamen referèndums similars. Es pot frenar l’escalada anti UE?
Ha pujat de manera notable l’euroescepticisme que, a més, l’han aprofitat tots aquests partits populistes que han sorgit i que són molt perillosos no només per l’euroescepticisme. Crec que és una qüestió de neutralitzar-los amb resultats. Si la Unió Europea és capaç de reconduir la situació econòmica, d’establir una base més sòlida per a la fortalesa de l’euro, si la gent recupera la calma i la perspectiva i si els polítics són capaços de neutralitzar aquests moviments polítics d’extrems les aigües tornaran al seu curs.
Andorra negocia un acord d’associació. La UE serà partidària d’acceptar les especificitats demanades?
Després del Brexit jo crec que sí. Hi ha l’exemple d’Ucraïna. L’intent de fer un acord només amb els paràmetres de la Unió Europea no va funcionar. S’han de tenir molt en compte les peculiaritats de cada país, és veritat que s’han de tenir unes normes comunes però el que no té sentit és fer un acord que posi en risc l’economia o l’estabilitat d’un país.
Les grans diferències de les realitats dels països membres dificulten el sentiment europeista?
Jo ho veig al revés. El que veig és que les coses bones que ens ha portat la Unió Europea és com que les donem per fet i no els donem el valor que realment tenen. El fet de poder viatjar sense canviar de moneda, de moure’t sense fronteres, de treballar o estudiar en un altre país... són coses que fa vint anys no existien.