“He viscut a l'estranger i sé què és començar de zero”

Com es va implicar en el projecte?

Vaig acabar un màster i vaig començar a tenir temps, totes les hores que havia dedicat a estudiar, a estar darrere l’ordinador, de cop i volta les tenia lliures. Va ser quan vaig començar a buscar diferents activitats, i entre elles estava el tema del voluntariat, que el tenia al cap des de feia temps.

I per què lingüístic?

Per diversos motius. Jo he viscut a l’estranger i sé el que és començar de zero en un lloc nou, sense conèixer ningú, i a més l’agreujant de no conèixer o no dominar la llengua, i com que m’he trobat en aquesta situació per a mi va ser com poder estar a l’altra banda. A més, a mi m’encanta viatjar, per la qual cosa podia conèixer gent d’altres nacionalitats, d’altres cultures. Era un puzle en el qual tot encaixava: el que m’agrada fer, el que he viscut.

I es deuen fer amistats, també.

Amb l’última parella lingüística que he tingut, que és dels Estats Units, hi continuo mantenint contacte. Ja no està a Andorra, està a Barcelona, i ens continuem veient, és una de les meves grans amigues. Amb cada persona crees vincles i relacions diferents. A la tercera parella, de Colòmbia, li agrada molt la muntanya, com a mi, i ella i jo el que fèiem era quedar els caps de setmana per fer muntanya.

Troba que a Andorra falta més conscienciació per ajudar els nouvinguts amb la llengua? Per exemple sovint es diu que no ajuda que canviem automàticament de llengua.

Les persones que parlem més d’un idioma i que més o menys estem acostumats a tractar amb gent que parla diferents llengües ràpidament canviem. No dic ni que estigui bé ni que estigui malament, crec que tothom hauria de fer un petit esforç per integrar-se. Si estàs en un lloc nou, interessar-te per la seva llengua, els seus costums, t’ajudarà. Aquí tenen la sort que la gent canvia d’idioma fàcilment, però depèn del país on marxis si no parles el seu idioma ho tens fotut.

I amb les parelles lingüístiques es cau en la temptació de canviar d’idioma?

No, sempre he parlat català amb les meves parelles lingüístiques. Sí que és veritat que amb la meva primera parella lingüística, que era del Senegal, com que parlava perfectament el francès i jo havia deixat d’estudiar-lo feia molts anys sí que vam dir de fer intercanvi català-francès. Però amb la noia dels Estats Units vaig començar a parlar anglès molt temps després d’haver-nos conegut.

I com a intercanvi cultural?

És súper interessant. La noia del Senegal em van explicar i ense-nyar tantes coses del seu país que arran d’això vaig fer el meu primer viatge a l’Àfrica negra.

Vaja, que anima la gent a convertir-se en voluntari.

Sí, sí. Per a mi és quedar a descobrir coses noves, un nou món. Qualsevol persona a qui li agradi socialitzar, que li agradi conèixer gent de tot arreu, és una nova finestra a descobrir altres llocs.