“Arran de la crisi, l'inversor conservador arrisca més”

Felicitats pel premi. Quin és el secret per assolir l’excel·lència en el seu camp?

Realment no hi ha un secret. Cadascú té les seves particularitats, tot i que evidentment hi ha trets en comú, uns models i uns criteris compartits.

Com s’adquireixen els trets distintius?

Aquesta feina té una part quantitativa, els números, i una qualitativa, que és on hi ha la particularitat de cada gestor. Aquí hi ha més flexibilitat i cadascú té una forma de treballar. Són maneres diferents de fer l’anàlisi i totes poden ser vàlides. Això és el que ens diferencia els uns dels altres. El més important, però, és posar-se al dia, reciclar-se contínuament amb noves tècniques de gestió.

Com explicaria a un profà en què consisteix la seva feina?

Hi ha una doble faceta: d’una banda, sóc gestor de fons de fons. No faig inversió directa en valors o bons, sinó que compro altres fons. I aquí poso en valor la meva faceta de selector: com que als bancs de banca privada els és difícil tenir gestors especialitzats en totes les categories, el que es fa és recórrer a gestors d’altres entitats.

Quins avantatges aporta aquesta modalitat?

Fer inversions a través de fons d’inversió permet diversificar, perquè el gestor no compra accions o valors concrets. Així, amb una sola compra diversifiques la cartera i el risc es redueix.

Quins criteris cal seguir per a una bona selecció de fons?

Una de les coses que més es valoren en la gestió és la consistència. Si trobes un bon gestor vols que ho sigui sempre. Però és difícil.

Per què?

Perquè les condicions del mercat canvien, especialment des de la crisi del 2008. I no tots els gestors, encara que en el passat ho hagin fet bé, estan preparats per als canvis. Alguns s’adapten i d’altres, no. No és difícil identificar si un gestor és bo o dolent, però no saps quina serà la seva evolució a curt o mitjà termini. Per això és important mantenir-hi contacte permanent.

L’inversor s’ha tornat més conservador amb la crisi?

El nostre inversor, per definició, sempre ha estat conservador. Tot i això, arran de la crisi s’ha donat una contradicció. L’àmbit habitual de l’inversor conservador és la renda fixa, però les polítiques monetàries dels bancs centrals, que han fet baixar els tipus d’interès fins a índexs negatius, han fet que aquest món ja no tingui rendibilitat. Per això, aquest perfil d’inversor arrisca una mica més. Es busquen alternatives on hi hagi rendibilitat, a costa d’assumir aquest cert risc.

Vostè es deu passar les 24 hores connectat a les borses...

No tant com es pot pensar. L’activitat és una mica més tranquil·la perquè en estar diversificades les inversions no pateixen grans fluctuacions. Aquests fons, de fet, només canvien un cop al dia, són de valoració diària. De tota manera, a la nit m’agrada mirar com tanca la borsa americana, així em faig una idea de com aniran les coses a Europa l’endemà.