“A part de la instrucció, fem una educació amb valors”

Amb quina idea neix el col·legi Sant Ermengol?

Fer una escola de l’església a les valls d’Andorra. Havia de complementar les de la Sagrada Família d’Urgell, que era de noies, i aquesta, de nois. Així doncs, al principi només hi havia nois.

Quan van entrar-hi les noies?

Diria que cap a l’any setanta i poc.

Durant aquests cinquanta anys, quins són els pilars educatius que han transmès els salesians?

A part de la instrucció i l’aprenentatge acadèmic, hem volgut construir una educació amb valors. Avui dia això molta gent ho veu normal, però fa anys no ho era. Abans hi havia una visió entre un sector del professorat que només volia fer un ensenyament acadèmic. Ara és un dels temes ben sintetitzat a les escoles. Els salesians ja fèiem aquesta síntesi entre l’educació amb valors i acadèmica.

Per què són tan importants els valors?

L’individu ha de decidir com vol ser ara i demà. Convé que quan triï tingui uns valors positius.

Quins són per vostè els valors més importants?

Van canviant. Ara són la solidaritat, l’autoconeixement, l’autonomia personal. Potser en altres temps eren més importants la religiositat, que estava a primera fila, la disciplina i l’estudi.

Quin record s’emporta dels 31 anys a Andorra?

Quan fas anys a un lloc, el que veus és que els fills dels alumnes que vas tenir, ara hi porten els seus nens. Per mi això és un distintiu que la formació que es va donar va ser profitosa, si no, no hauria portat mai el seu fill en el mateix col·legi.

Què és el més gratificant d’haver estat director?

És els comentaris, els agraïments, els judicis que fan les persones quan tornen del col·legi.

Vostè va ser el darrer director salesià en el col·legi abans que entrés la nova administració. Va ser dur?

Els que hem estat aquí cinquanta anys i els que hi han estat els hi sap molt greu. Fins i tot a vegades diuen que els que han pres decisions no coneixien prou bé la realitat andorrana, però és un ­problema que tenim a les congregacions, no hi ha vocació. Aquestes congregacions creixen al tercer món, però en el primer no i arriba un punt en què no tenen ni un sol representant per portar el col·legi.

Ara hi ha una altra congregació, però com creu que es plantegen els pròxims 50 anys?

No crec que sigui gaire diferent. En el camp de l’educació pot haver-hi plantejaments una mica diferents. Ells aniran fent, però l’ensenyament té unes possibilitats i no pots inventar de zero.