“Són petites anècdotes que han fet possible aquest país”

Andorra Antiga és de les pàgines de Facebook amb més seguidors del país?

Només Grandvalira i Caldea en tenen més que nosaltres! Però la quantitat tampoc és l’objectiu.

Com va començar tot?

El 2002 vam crear la web www.andorraantiga.com. Encara no hi havia Facebook. Aleshores la consultaven estudiants i la gent gran que feia cursos d’informàtica. Clar, la temàtica els interessa.

I va néixer Facebook.

Sí. I vam fer una pàgina i va ser una passada. Qualsevol persona podia penjar-hi una fotografia i qualsevol la podia comentar. Va haver-hi un creixement exponencial. Hi havia gent que penjava una fotografia que no sabia d’on havia tret, perquè la tenia a casa i prou. Aleshores algú altre reconeixia que era de cal Sisquet, per exemple. I va anar a més.

S’ho esperava?

Gens. Jo em pensava que els perfils socials estaven fets més per a la relació humana. Però Facebook s’ha convertit en un aparador.

Quin impacte està tenint tot plegat?

Segons quina fotografia penjo, pot arribar a tenir 500 o 600 comentaris i més de 2.000 m’a­grada.

Quines tenen més èxit?

Les urbanes. Una fotografia d’una plaça de la capital d’abans, com que pots comparar-la amb l’actualitat, sorprèn.

A través de la pàgina hi ha hagut algun descobriment?

Un seguidor d’Andorra la Vella va penjar una fotografia on hi havia la seva padrina i tres o quatre nens petits. Un altre seguidor va veure-la i va poder dir qui eren aquells nens. Així, la néta va saber amb qui sortia la padrina. Coses així passen sovint.

Ha captat l’interès d’estrangers?

Té visites d’arreu. Fa poc, per exemple, unes imatges d’uns càmpings d’Encamp han cridat l’atenció de molts francesos.

Se n’encarrega tot sol?

Sí. I més que la web, és Facebook que em dóna més feina.

És fàcil gestionar l’autoria de les fotografies?

He tingut força problemes. Al principi, amb la web, Govern em va trucar perquè demanés permís per publicar-les, però me’l van denegar. Aleshores vaig pagar per algunes. Però també els vaig fer entendre que l’únic que feia era divulgar aquella història. De què serveix que l’arxiu tingui allà tancades les imatges?

D’on li ve aquest interès per la història?

En sóc aficionat de sempre. Em fascina. I crec que és important recordar-la, perquè la història es repeteix constantment. I tenim poca memòria.

Amb què es queda de la d’aquí?

A moltes fotografies es pot veure que com a país som fruit d’una casualitat absoluta. Aquest país és un miracle de la història. Són petites anècdotes que han fet possible aquest país.