“Hem passat de gamberrets al fet que ens tinguin 'carinyo'”

Com vol que el presenti? ‘Xouman’, actor, cantant, un paio graciós?

Ens definim com a humoristes. Si bé és veritat que a Quelcom fem una mica de tot, d’anuncis a espectacles personalitzats.

Quan va conèixer Ivan Lira, l’altre 50% dels Quelcom?

En realitat Quelcom som cinc. El Joan Carles Casal, que és el jefe, el Manolo (li direm així), que és el multiús, i el Xavi, que és el tècnic de so. Molta gent es pensa que som només dos. A l’Ivan el vaig conèixer en un sopar.

I com va anar?

No ens coneixíem de res. Era l’aniversari d’un amic i ell ens va dir que els dos fèiem imitacions i en vam fer unes quantes. Ens ho vam passar bé i hi va haver rotllet.

Quant fa d’això?

Sóc molt dolent per a les dates. Potser sis anys. El que passa és que la gent ens ha anat coneixent més a partir del Lloviendo [paròdia de la cançó Bailando d’Enrique Iglesias], que ens ha donat una empenta important. Abans érem una mica els gamberrets i ara hem passat de gamberrets al fet que la gent ens tingui carinyo.

No em negarà que Ivan Lira és la seva mitja taronja.

Sí. Compartim moltes coses. Per exemple, ens agrada l’humor intel·ligent. Sí que és cert que a vegades fem un humor més tontor­rón, però el que no ens va és el caca, culo, pedo, pis per fer riure fàcilment. Amb l’Ivan hem aconseguit a l’escenari saber el que farà l’altre sense que ho hagi dit.

Qui és més graciós dels dos?

Penso que l’Ivan.

Perdoni que li ho digui, però vostè té cara de graciós?

(Riu) Si haguéssim de parlar amb una noia diríem que jo sóc el simpàtic i ell el guapo, però com que he de dir qui és més graciós dels dos... ell. A mi em fa molta gràcia i a aquestes alçades no és fàcil.

De què mai no farien humor?

Fer es pot fer humor de tot. El que passa és que a Andorra encara tenim la pell molt fina. No ens agrada ficar-nos mai en temes de sexualitat, ni de races i en qüestions polítiques, el mínim possible.

Ara se’ls pot veure fent animació als partits del MoraBanc. L’altre dia va fer una cistella des del mig del camp i d’esquenes. Quantes vegades l’ha vist?

Si et sóc sincer un miler i encara la seguiré veient, no perquè m’agradi, sinó perquè no m’ho crec. Encara penso que hi ha algú que tira després que jo i la fica.

Es va quedar amb tothom.

I amb mi. Com diu l’Ivan és la màgia de la Bombonera. Però vull que quedi clar que no vaig gua-nyar els mil euros de Pyrénées.

Fins quan tindrem Quelcom?

Espero que per a tota la vida. M’ho passo molt bé.