“El paper de la UE amb els refugiats és una vergonya”

Un economista que es preocupa més del benestar social que de les xifres és un bon economista?

Segons l’ortodòxia actual, no. Però quan vaig estudiar economia em van ensenyar que un economista s’ha de preocupar més de la gent que dels mecanismes que hom fa servir per lucrar-se.

Quan denuncia l’escassa resposta ciutadana als problemes socials, està dient que som gent sense criteri?

El que dic és que, en general, no estem ben informats, perquè les notícies que es publiquen, sobretot a les grans capçaleres, o són falses o estan manipulades o són un mer entreteniment, com es comprova fàcilment anant a les fonts i contrastant la informació.

O potser, per bé o per mal, ens importa més el que passa a casa que no pas a la resta del món.

També hi ha una part d’això, però en aquest cas no és un problema de mala informació sinó d’una educació deficient des de petits.

Defensa que els ciutadans hem d’actuar per canviar la societat; com hauríem d’actuar?

Primer, preocupant-nos del que passa aquí i arreu; segon, associant-nos i actuant amb finalitats concretes; tercer, perdent la por; i quart, assumint responsabilitats individuals, una de les quals, i ben al nostre abast, és la d’ésser consumidors responsables.

Per consumir només productes d’empreses curoses amb l’ecologia i socialment responsables hauríem de viure de l’hortet i tenir els diners sota el matalàs.

Dut a l’extrem seria això, sí. Però no cal arribar-hi perquè ja hi ha empreses que aposten per un altre tipus d’economia. Tot just ara s’ha fet a Barcelona una fira d’economia solidària, amb uns 500 estands!

Als anys 80 va ser un dels promotors de l’Associació Catalana de Solidaritat amb els Refugiats; què en pensa de la resposta europea als refugiats que demanen asil?

És una vergonya. Quan es va fundar l’associació, a Catalunya hi havia 92.000 refugiats i ara ens barallem per si han de venir 2.000 persones. El paper de la Unió Europea en aquest afer em sembla realment vergonyós!

El 1966 va participar a la Caputxinada. El 2013 va ser part de Procés Constituent. Té la sensació de no haver avançat gaire en aquest 50 anys?

El 1966 demanàvem una societat plural i democràtica i ara no tenim ni gaire pluralitat ni gaire democràcia. Tot i així, m’agradaria creure que, poc o molt, en algunes coses sí que hem avançat. Per exemple, llavors ningú no parlava d’ecologia i ara és una qüestió de permanent actualitat.

Ha afirmat que és més factible una Catalunya independent que la fi del capitalisme.

Hem vist la fi de la URSS, la disgregació de Iugoslàvia... Constantment hi ha països que es fan i es desfan i, per tant, també és factible que Catalunya assoleixi la independència, encara que no serà l’any vinent ni de manera immediata. Ara, també he de dir que aconseguir la independència no val ni una gota de sang.