“Sovint anem fent i no ens parem mai a escoltar-nos”

És una teràpia humanista amb influències de la psicoanàlisi, la fenomenologia, l’existencialisme i l’espiritualitat. El punt de partida és la vivència, el que ens passa en el present tenint en compte el vessant emocional, corporal i psicològic. És un procés d’autoconeixement i consciència, portar la mirada cap a dins.

L’estrès del dia a dia i les rutines han fet que ens abandonéssim?

Sovint anem fent de manera automàtica, ens deixem dur per la rutina i ens oblidem de nosaltres mateixos. Arriba un dia que parem i diem: ostres, hi ha alguna cosa que no em quadra, no estic satisfet del tot. La teràpia de la Gestalt, com l’artteràpia, t’ajuda a tenir consciència del que et passa, convida a fer-te preguntes en les quals cadascú troba les respostes que necessita en aquest precís moment.

Per què hi ha aquesta tendència a l’autoconeixement?

Crec que en realitat el que busquem és poder connectar realment amb la veritat de cadascú, amb l’essència. Anem fent i no ens hem parat mai a sentir, a escoltar-nos, i estem desconnectats. I ara comencem a necessitar connectar amb la pròpia essència.

No és només una moda?

No. Crec que de mica en mica hi ha un despertar de la consciència, hi ha gent que s’està sensibilitzant a viure amb més autenticitat la vida i no només de cara a la galeria.

I cada dia hi ha més teràpies. No hi ha la sensació que hi ha qui s’aprofita de tot això?

És cert que hi ha infinitat de teràpies i camins. Al cap i a la fi cadascú ha de trobar el camí que millor li va per viure millor. Tant hi fa la teràpia o la manera com hi arribis, però l’ésser humà busca satisfacció amb la vida i les relacions.

I no es troben gent que fa de terapeuta i no en té els coneixements?

Pot passar. Però els que els tenim i estem capacitats hem de tirar endavant. Tot i que també és important que el terapeuta sàpiga fins on pot acompanyar el pacient. A vegades pequem de voler salvar i no es tracta de salvar ningú. Cal donar eines perquè la persona trobi les pròpies respostes. No som salvadors de ningú. I això requereix humilitat.

En els tallers diuen que fusionen cultura i desenvolupament personal. Com es fa?

Hi ha un paral·lelisme entre l’art i la vida. L’art també és un procés creatiu i darrere de tot procés de creació la persona ha passat per diferents estats i sentiments. I a la vida ens passa el mateix. Oferim un espai on la persona pugui connectar amb si mateixa, afluixar el pensament i realment sentir.

No és el mateix que si jo vaig a veure una exposició?

Si vas a una visita guiada veuràs la part tècnica: les dates, l’autor, els materials... I nosaltres no anem per aquí. Sinó que la persona es planti davant de l’obra i descobreixi què li transmet, intentem donar lloc a l’experiència interna de cadascú, descobrir el missage que l’obra té per a cadascú.