“Gaudeixo igual al Don Denis que a primera espanyola”

Per què Andorra i el Don Denis?

És una història que ja he explicat. Per a la prèvia de Champions em van comentar que necessitaven un defensa i em van dir d’anar a jugar amb ells. Al principi pensava que era una broma perquè jo havia estat un any parat i jo pràcticament ja ho havia deixat. Em va fer il·lusió tornar a posar-me les botes i també per al meu fill petit, que m’ha vist en actiu i no ho havia fet encara. Estic encantant de la vida per l’oportunitat que em dóna el Don Denis perquè continuo gaudint del futbol.

Té pensat una data de retirada?

Jo ja estava retirat. El món del futbol canvia d’un dia per l’altre. Estic content i vaig als entrenaments del dia a dia motivat.

Es veu tornant a l’elit del futbol?

Ara la meva elit és el Santa Coloma, és el màxim al que puc aspirar. Però estic gaudint igual al Don Denis que quan estava a ­primera divisió espanyola. Els camps no són el mateix, però gaudeixes d’una manera diferent. Ho gaudeixo igual, que al cap i a la fi és l’objectiu. El dia de demà qui sap si seré entrenador o ajudant per ensenyar tot el que he après.

Vol seguir lligat al futbol.

Aquesta és la intenció. És la meva passió i el meu objectiu és continuar-hi d’alguna manera.

Què va pensar quan va entrar al vestidor del Don Denis?

El mateix que quan comences en qualsevol equip. Els companys són nous, tàctiques noves,... Vaig pensar sobretot en com respondria el genoll. El que m’ha sorprès és que és un vestidor molt familiar i un grup d’amics. No és l’àmbit professional al qual estava acostumat perquè la gent treballa durant el dia i després ve a entrenar, però també és d’alguna manera professional.

Li demanen sobre l’època del Mundial i l’Eurocopa?

Alguna pregunta m’han fet els companys, però és normal. Jo també demanaria si tingués un company que és campió del món o d’Europa perquè m’agradaria saber anècdotes i curiositats. Però entra tot dins el que és normal, són un grup de gent molt ben avinguda, estic molt a gust dins el vestidor i estic encantat de ser al Santa Coloma.

Puja específicament a Andorra per als entrenaments?

Sí, els dimarts i els dijous i després el dia de partit. Vaig mirar de viure a Andorra, però entre guarderies del nen i mudances era una mica enrevessat tot. Com que jo sóc de Tàrrega, vam decidir amb la parella quedar-nos a viure allà i estar més a prop de la família d’alguna manera.

No li cansa tant viatge?

No, i ara. A més, pujo amb l’Iban Parra i anem xerrant. Passa ràpidament l’estona.

Fa vida per Andorra a banda dels entrenaments?

De moment, només vinc a entrenar, jugar i poc més. Sí que a l’estiu quan vaig estar un mes vivint a l’hotel vaig gaudir més del país. És encantador i m’han tractat de meravella. No tinc queixa de res i només tinc paraules bones del tracte del club, que és una de les coses que m’ha fet seguir.