“Gràcies a Internet pots arribar més lluny que mai”

Com és el món laboral per als joves creadors?

En l’àmbit del dibuix i la il·lustració, que és el que més conec, t’has d’enfocar cap a un públic més internacional, perquè al final sobrevius gràcies al mercat estranger. Espanya està molt limitada. A més, és molt important moure’t a través d’Internet i fer agenda.

És bo dir sempre que sí o cal ser una mica selectiu?

Depèn de l’etapa en la qual et trobis. Quan ets jove i estàs començant crec que és positiu dir que sí a tot allò que et proposin, sempre que el projecte et motivi, però després, quan tens més experiència i bagatge, se t’acumula la feina i vols abastar més aspectes. Aquest és el moment de ser una mica més selectiu.

Andorra està entre dues aigües.

Sí, però la tradició cultural s’assembla més a l’espanyola. França té una llarga afició al còmic. Els nens i els joves disposen d’un ventall molt més ampli de possibilitats i hi ha més públic potencial. Tothom n’és consumidor.

Així, et sents limitada aquí?

No, avui dia, amb una bona connexió a Internet pots fer i desfer el que vulguis. A més, la gent està més receptiva, no paren de llançar-se pel·lícules i fer-se noves creacions. La producció mainstream ha generat elements positius i negatius per a la indústria, però és innegable que ara s’arriba a molta més gent i això és bo.

Hi ha moguda ‘friki’ a Andorra?

Els últims anys ha anat in crescendo i és una cosa molt bona. L’Associació de Frikis d’Andorra està fent coses molt boniques i útils. Han obert diversos locals, com el Neverland, on es potencia el joc de taula, i s’ajunta gent per compartir aficions, com per exemple els videojocs. És un fenomen positiu, perquè uneix la gent que té inquietuds culturals.

I creus que anirà a més?

Tampoc et puc fer un pronòstic del tot cert, però tant de bo que sí. La tendència apunta que s’anirà a més. Cada cop hi ha més sagues de ficció obertes, més superherois i Marvel està creant un univers cinematogràfic molt bonic.

Treballes per lliure o per encàr­rec?

Em dedico més als projectes sota petició. Ara mateix, per exemple, estic preparant un joc de taula amb una botiga que es diu Kaburi i tinc un feedback molt bo amb ells. És un projecte que fa un parell d’anys que preparo, i si tot va bé sortirà a la venda el gener que ve.

Aquesta tenda està a Barcelona.

Sí, vaig estudiar a l’escola Joso, un centre de còmic i arts visuals de Barcelona i la veritat és que trobo una mica a faltar l’esperit de la ciutat. La gent té moltes inquietuds i ganes de tirar endavant projectes. És una ciutat superviva i té una oferta molt gran per als amats del còmic i la il·lustració.

Qui t’inspira?

Tinc una llista molt llarga i no sabria per on començar. Et puc donar alguns exemples com Bobby Chiu, Paco Sordo, o molts dels professors que vaig tenir.