“El 'bullying' va molt associat als trastorns alimentaris”

El problema principal és la comunicació. El fill troba una dificultat de parlar amb el pare i explicar-li els seus neguits. Els pares es pregunten si sabran explicar les coses al fill o ajudar-lo. Es crea una distància que cada cop és més gran.

Com trencar la distància?

A través de l’empatia. Es tracta de posar-se a la pell dels nois i no minimitzar els problemes que expliquen. Els fills han d’entendre que els pares són el referent i els que els poden ajudar.

Com ha d’actuar el pare si el seu fill és víctima de ‘bullying’?

El pare, juntament amb l’escola o la policia, ha d’orientar el nen amb el comportament que ha de tenir. És important que el pare busqui suport psicològic, legal o acadèmic. Si el nen té por d’anar a l’escola, doncs veure quins recursos s’han d’engegar i, sobretot, donar-li suport.

I si el fill és l’agressor?

A casa hem de treballar per veure per què el nen fa això. Molts cops l’agressor és una víctima que té un malestar, ràbia, impotència o una situació personal no resolta i com que se sent atacat, el seu mecanisme de defensa és atacar. El pare ha d’entendre que el fill està patint i ha de buscar suport perquè el nen trobi un altre mecanisme de comportament. A més hi ha un altre actor, l’observador.

Quin paper juga?

L’observador pot potenciar o minimitzar l’agressió. S’ha d’educar sobre el que és bullying i encoratjar el nen que veu una agressió perquè parli amb la professora o doni suport a la víctima.

Com utilitzen els joves les xarxes socials?

Han nascut amb les xarxes socials, no com nosaltres que hem anat veient com evolucionen i els riscos que comporten. Per a ells tenir un Facebook, Twitter o Instagram és normal i en fan un ús exagerat, sense veure els riscos.

Quins riscos tenen?

Ciberbullying, per exemple.

Què s’ha de fer?

Conscienciar els joves sobre què significa penjar una foto, escriure un comentari i quines repercussions pot tenir. Els hem de deixar utilitzar les xarxes socials, no es poden aïllar, però els hem d’ensenyar a fer-ne un ús adequat.

Quins trastorns alimentaris poden patir els adolescents?

Anorèxia i bulímia. Afecta bastantes nenes, però també nens. De fet, el bullying va molt associat als trastorns alimentaris, perquè si insulten un nen perquè està gras, el noi pensa que si s’aprima serà acceptat. El que donem al taller són pautes de vida saludable en l’àmbit d’alimentació.

Com ho detecten els pares?

Han de veure si el teu fill deixa de menjar, si falta en el moment dels àpats o, per un altre costat, si menja d’una manera molt nerviosa o canvia la manera de vestir i porta roba ampla perquè no es vegi que s’aprima. Els pares tenen un rol i és donar suport als fills quan tenen un problema.