“De l'alpinisme se'n pot viure, però és molt dur”

La muntanya és més inaccessible. La ruta que es traça és diferent de la que es faria a l’estiu. El grau d’exposició és molt més gran. El dia que vam coronar el Nãnga Parbat estàvem a -50 C.

Va poder gaudir del cim?

Gens. Hauré de tornar-hi. Quan ets allà només repasses què cal fer a continuació. A més, per a mi el veritable cim és tornar al camp base amb la resta de companys.

Alguns alpinistes van posar en dubte l’èxit de l’expedició. Què en pensa?

Hi ha gent tan egoista que per posar-se medalles, gira les coses. El Nãnga Parbat és el cim més fàcil de provar que hi ha perquè es veu des del camp base. Els companys d’expedició es barallaven pels binocles, per veure’ns arribar a dalt! És cert que el GPS que duia podia tenir un error d’uns quants metres, però és lògic, perquè aquell no és un terreny ben cartografiat.

Amb algun company tampoc hi va haver bona relació.

Sí, però de tot això se n’ha d’aprendre i avaluar per què ha passat. És clar que si mai he de tornar a fer una expedició, no hi aniré amb el Daniele [Nardi], perquè perd el cap.

Per quin motiu faria mitja volta en una ascensió?

Ho faig moltes vegades. La muntanya és imprevisible, per la meteorologia i moltes altres coses. Segurament en aquests grans cims només una de cada quatre vegades tinc èxit.

De qui diria que n’ha après més?

Dels meus errors i de totes les persones que m’envolten. Ara mateix intento aprendre’n dels més joves.

Com definiria la seva filosofia?

Com a esportista sóc dels que pensa que els objectius s’han d’atansar pels propis mitjans, treballant.

Es pot viure de l’alpinisme?

Sobreviure. Se’n pot viure però és molt dur. Si gastes poc –tens un cotxe petit i un sostre– és possible. Jo tinc la sensació d’haver-me deixat un ronyó en l’expedició al Nãnga. Va ser molt costosa i només vam recuperar el 40% del que havíem invertit.

Quin repte té al cap?

M’agradaria tornar al Nepal i fer alguna cosa amb l’Ali [Sadpara]. Ho desvelarem el desembre a Bilbao.

Què sentirem a la conferència?

Parlarem de moltes coses, però en resum vull que la gent es quedi amb un missatge positiu, que hi ha una altra manera d’entendre la vida on no ens calen tantes coses per ser feliços.

Ja que és a Andorra, té prevista alguna ascensió per aquí?

Doncs malauradament no tindré gaire temps, però m’agradaria molt. Andorra, tot i que és estret, sempre és un lloc que ve de gust.