“No tenim res a veure amb el món iber, va quedar extingit”

Dels ilergets en sabem molt i alhora molt poc. Són un poble privilegiat pel que fa a les fonts escrites, perquè van ser els que van donar més maldecaps als romans, i els autors que s’hi refereixen ho fan principalment per magnificar les victòries romanes. És una informació amb moltes llacunes, tot i que actualment es tendeix a considerar que no és tan esbiaixada com es pensava.

Com condicionen les fonts la recerca arqueològica?

Els autors clàssics ofereixen molta informació sobre aspectes militars, mentre que la recerca ­arqueològica proporciona informació d’un altre tipus, com ara el potencial demogràfic o l’organització social.

El jaciment d’Els Vilars, però, sembla que planteja més incògnites que no pas respostes?

Però això no passa només en arqueologia; en qualsevol recerca cada resposta obre la porta a un seguit de preguntes que fins aleshores no s'havien plantejat. Els Vilars és un jaciment únic, no n’hi ha cap de semblant, i per això hi ha incògnites que no les podem contestar per comparació.

Una incògnita és per què va ser abandonat aparentment de manera voluntària.

No podem afirmar si va ser abandonat voluntàriament perquè els nivells més moderns van quedar destruïts pels conreus que hi havia a la zona. Una possible explicació és que amb el pas del temps el seu sistema organitzatiu requerís d’estructures més extenses i, per tant, la fortificació hagués quedat obsoleta.

Un altre interrogant és el camp frisó [una extensió de pedres clavades en vertical al voltant de la muralla], propi de les construccions celtes.

Fins ara no s’havia associat als pobles ibers perquè no se n’havia trobat cap, i el mateix passava amb els fossars, que la bibliografia també considerava que no eren propis dels poblats ibers. Però arran del descobriment del camp frisó a Els Vilars s’han trobat indicis o restes a altres jaciments ibers on no se’ls havia acudit buscar-lo.

Els ilergets van arribar a ocupar un territori d’uns 10.000 km quadrats. Què se’n sap, d’aquest període d’expansió?

D’aquí ve precisament la importància d’Els Vilars, perquè permet estudiar l’evolució dels ilergets des del segle VIII fins a final del segle III abans de la nostra era. Aquesta expansió la podem imaginar com un procés lent de jerarquització, amb una estructura política més forta i amb un sentiment identitari creixent davant els pobles veïns.

Ha perviscut fins al present cap vestigi de la civilització ibera?

Culturalment parlant, som fills de la civilització llatina. Amb la romanització de la península el món iber va quedar extingit. No hi tenim res a veure, si no és en la mesura en què ens hi vulguem sentir identificats emocionalment.