Eduardo Salinas
“Santos ha estat molt generós, les FARC, molt poc”
Es defineix com dels del ‘no’ però amb arguments. 49 anys. D’origen colombià però fa gairebé 25 anys que està a la diòcesi d’Urgell. Va ser a Colòmbia durant la signatura i votació dels acords de pau amb les FARC
Va ser a Colòmbia durant la votació dels acords de pau. Com ho va viure?
Des de sempre he seguit el procés i vaig veure el poble molt polaritzat. No era clar que sortís el sí, penso que era previsible el no. Que no s’ha d’entendre com que el poble colombià no ha volgut la pau.
Com s’explica la victòria del ‘no’?
Les FARC no han donat gestos clars i contundents en el sentit de contribuir realment a una pacificació del país. El president Santos ha volgut fer uns acords de pau i des del primer moment ha estat molt generós, però la guerrilla ho ha estat molt poc.
Què han trobat a faltar?
La guerrilla ha portat al país molta desolació, molta mort, molt sofriment i seria el moment de canviar de perspectiva. Però pel que he vist i llegit no ha estat un procés de pau, sinó més aviat una concessió que feia un president una mica il·lús.
Quines concessions?
Els acords són ambigus. El president deia que no, però és clar que concedia representació parlamentària a la guerrilla de forma antidemocràtica. També es parlava d’entregar les armes, però els grans caps de la guerrilla ho negaven i un altre tema és la impunitat: els membres de la guerrilla es reincorporaven a la vida civil sense confrontar-se amb la justícia.
Suposo que tot això és difícil que ho entengui una família que ha tingut víctimes en el conflicte.
Sí. Al país és rara la família que no ha aportat una víctima en el conflicte. Hi ha molta gent dolguda perquè s’ha ocasionat una incertesa i la por que hi havia és que arribés un dia, potser no en els primers moments però sí més endavant, en què hi hagués una venjança. Per tant calia una bona pedagogia per la pau, per la reconciliació.
Quin paper hi pot jugar l’església en el procés?
L’església de Colòmbia ha estat molt promotora en el sentit reconciliador. De canviar el cor, un canvi de perspectiva des de dins. Quan pregunten a la guerrilla si demanarà perdó a les víctimes diuen que no perquè estaven convençuts que feien el que calia i que era una lògica de guerra. Així és molt difícil la reconciliació sincera i de veritat.
Arribarà el dia de la pau real?
Crec que sí. El fet que hagi guanyat el no fa replantejar aquests acords i es faran de manera més justa, més humana. Ha de ser creïble, perquè ara tal com estava plantejat el sí no era per la pau, sinó per una confrontació més perillosa.
El president Santos es mereixia el Nobel de la Pau?
El president Santos té molt poca popularitat. La gent està disconforme, no consideren que se’l mereixi.
Es veu tornant a Colòmbia?
Fins que no estigui solucionat aquest tema de la seguretat i de la pacificació del país, ho veig lluny. Però no ho descarto més endavant perquè m’hi trobo bé. Però si ho compares amb aquest lloc tan pacífic on vivim, això no té preu.