“He tingut més facilitats per treballar a fora que aquí”

Com va plantejar les dues obres al carrer d’aquesta edició?

Són propostes diferents sobre la temàtica de l’aire. La de la plaça Coprínceps és una visió més clàssica: un vestit quan bufa el vent i es veu com juga amb l’aire. I la de l’avinguda Meritxell, 96, que des d’avui és a la Rotonda, és més irreverent i jove, amb una bombolla d’aire a punt d’explotar [a la imatge].

La intenció és que el vianant interactuï amb l’obra?

Sí, sempre que es fan propostes així és per generar una reacció.

Enguany hi ha hagut certa polèmica amb les seves peces. Com s’ho ha pres?

Insinuar que una obra és un plagi és quelcom seriós, però en aquest cas és una visió ridícula. No estic acostumat a aquest tipus de crítiques però ja tinc la pell dura perquè fa molts anys que treballo i és el tercer Shopping Festival que faig.

Vostè, però, dissenya moda.

Des que sóc aquí, ja fa cinc anys, he deixat de banda el vessant de la moda i m’he centrat més en la decoració. Ara vull tornar a reprendre la carrera de moda i he de trobar una fórmula que em permeti fer-ho des d’aquí i amb una producció que segurament haurà de fer-se a fora.

Viure aquí i poder engendrar una col·lecció com les que feia quan era al Born barceloní és compatible?

Pel que fa a la producció i als mitjans, no, ho hauré d’analitzar. Tot i que Andorra és comercialment un aparador molt gran i sovint els que som d’aquí ho infravalorem. Així que s’ha de trobar la fórmula de ser andorrà i dissenyador!

És més difícil que certes peces tinguin sortida a Andorra?

Aquí el públic ha canviat força i hi ha una inquietud de coses diferents. Però hi ha peces que estan destinades a esdeveniments o a sessions de fotos i difícilment es portarien aquí o a fora.

És possible viure de la moda?

Crec que sí, segons com t’ho plantegis. Per exemple, el darrer any a la botiga va ser el que més vaig vendre tot i la crisi. Si al final observes i t’avances mitja hora al que els altres volen... Encara perdura la idea que les peces dels dissenyadors són prohibitives? Cada cosa té el seu preu. No podré competir mai amb una producció de 100.000 peces i evidentment serà més cara. Però no és roba impossible, simplement s’haurà de pagar una mica més perquè són coses exclusives.

Què té al cap ara?

Segurament començaré amb una col·lecció de samarretes i després ja ho veurem.

Veurem una botiga de jOanpAstor al país?

Ja es veurà. Tinc una relació amor-odi amb Andorra. Però crec que ara estem en un altre moment i s’ha de superar.

Per què ho diu?

Perquè sempre he tingut més facilitats per treballar a fora que aquí. Espero que això canviï.