“El pas al rock va ser natural, estava al temari de música”

Com neix el projecte?

El 2009 arran d’un intercanvi amb Sentmenat, no teníem cor, vam fer una selecció i vam veure que amb alumnes de segona ensenyança es podia cantar.

I després arriba el rock.

Sí i buscant altres cors que fessin el mateix vam trobar una associació anglesa, Rock Choir, i amb morro els vam demanar si podíem fer-ne part i sí, sí, ens van acceptar, el repte era anar a la trobada anual, que són més de 300 cors, 20.000, 30.000 persones cantant les mateixes cançons, una trobada molt maca de tot el Regne Unit i un cor d’Andorra.

Un salt endavant.

A partir d’aquí va ser un enlairament de nivell, vam començar a assajar més i els alumnes a motivar-se, i tot el projecte va convertir-se en Cor de Rock d’Encamp.

Segueix sent el cor de l’escola i cada any hi ha planter nou.

No tenim estabilitat, el cor no és el mateix cada any, hem de tornar a començar amb els primers, que no canten, i anar fent com dues velocitats.

I donar-li continuïtat?

Sí, hem creat una associació, Cor de Rock d’Andorra, on poden continuar a partir dels 16 anys els alumnes que deixen l’escola i adults en general. Vam començar els assajos a l’octubre i tenim uns 35 adults i alguns exalumnes motivadíssims.

Més enllà de la música és un projecte pedagògic?

Formem en valors, el sacrifici, l’esforç, la voluntat, saber estar en un escenari, representar el país, Encamp, la pertinença al grup, és un projecte que barreja petits amb grans que formem una família, es creen lligams, és maco.

Per què el rock? Perquè és més motivador?

No, aquest pas ha estat natural. Jo toco en bandes de rock de tota la vida, al Jordi [Porta, l’altre codirector] també li agrada molt aquesta música, ja la fèiem al temari d’educació musical i de les primeres cançons que ens vam marcar quan vam dir de fer un cor va ser cantar Beach Boys o Queen, però era per al futur.

Un ‘hit’ del cor.

Don’t stop me now. Ara comencem Hey low de Beyoncé, que als alumnes els encanta.

Els cors estan de moda per fenòmens com ‘Oh happy day’ de Televisió de Catalunya?

Hi va ajudar però nosaltres ja fèiem rock abans que fessin el programa i l’altre dia remenant per Internet vaig trobar que el primer cor de rock d’Espanya era del 2011 o el 2012, com nosaltres, aquest concepte és molt nou encara. Als Estats Units fa molts anys que hi ha molt aquesta cultura, aquí potser el cor d’institut era com els freaks i en el nostre cas s’ha canviat la dinàmica, ens miren amb certa admiració.