“Vull que la gent reflexioni i pensi: així ens comportem?”

Com va sorgir la idea de l’exposició?

La Llançadora em va proposar el tema i em va preguntar si em veia capaç de plasmar-ho en imatges. Avui dia les xarxes socials són un tema molt recent i em va semblar bé. És una temàtica molt interessant, perquè hi ha molta gent que s’hi pot sentir identificada.

És important tractar el tema?

Sí, sobretot ara i entre els més joves. Hi ha nens que amb set anys ja comencen a tenir el mòbil entre les mans, i vulguis o no, va passant el temps i cada vegada hi estan més enganxats.

Creu que és bo començar tan joves?

Crec que no, perquè en part perds una mica la teva joventut, la teva infantesa. Abans, quan jo era petit, sortíem al carrer amb una pilota de futbol, les claus de casa i res més. Ara això s’està perdent.

Què ha volgut plasmar a les fotografies?

Es tracta d’imatges properes, semblants a tot allò que veiem quan anem pel carrer. El 80% de les instantànies mostren la realitat. Són moments que tothom pot viure. Vull que la gent reflexioni i pensi: així ens comportem? Realment fem això?

Canvia la visió del món dels nens nascuts a l’era digital?

Molt. Hi ha moltes coses que les noves generacions donen per fet i que veritablement no són normals. Aniran a una cafeteria, tot­hom estarà amb el telèfon i serà comú, i no és el més adient.

Expliqui’m la seva història.

Vaig començar a estudiar gestió administrativa i informàtica i després vaig fer un grau superior d’imatge a Lleida. Vaig acabar al juny i des de l’estiu estic al sector audiovisual, sobretot em dedico al tema del vídeo.

Té altres projectes al cap?

Sí, estic treballant amb una gravació per mostrar l’Andorra dels paisatges, la que no coneix tot­hom. És un projecte que es basarà en la tècnica del time lapse, i hi treballaré durant tot un any. Mostraré llocs que no tothom coneix, sortiré d’allò comercial, del que tothom es pensa que és el país. Com, per exemple, alguns cims, els estanys, la vall del Madriu, les muntanyes i les esglésies.

Creu que a Andorra hi ha oportunitats per als joves creadors?

Hi ha possibilitats sempre que demostris el que vals. El sector creatiu i de l’art és molt reduït i hi ha molta competència. De fet, no és fàcil ficar-s’hi. Has de demostrar que realment tens ganes de treballar, perquè si no és molt complicat.

La societat del país està oberta a les propostes més trencadores?

La gent aquí és més clàssica. A Barcelona, per exemple, estan més oberts. Andorra és més tancat, és més difícil moure’s, costa més que la gent s’animi a venir i que el teu treball tingui ressò.