“Als escacs no hi ha d'haver mai cap limitació”

És un joc que permet la creativitat. També és de lògica i memòria, però el que m’agrada més és crear bones partides. I quan guanyes un oponent significa que ets creatiu.

Va poder enfrontar-se a jugadors de primer nivell com Julio Granda. Com va ser?

Vaig jugar amb Granda a l’Open d’Andorra i vaig estar a punt de fer-hi taules, però al final vaig perdre. Jugant contra escaquistes d’aquest nivell veus que són grans professionals, que juguen ràpid i tenen molta memòria i talent, però igualment se’ls pot vèncer.

Alguna anècdota amb algun jugador fort?

El jugador amb més nivell que he guanyat és l’isrealià Emil Sutovsky a l’Open de Gibraltar i recordo que es posava molt nerviós perquè jo anava millor. Va començar a menjar xocolata enmig de la partida per relaxar-se, però no li va servir perquè el vaig acabar superant. Va ser la victòria més important fins ara.

Què prefereix, jugar amb amics o amb desconeguts?

Amb gent desconeguda és millor perquè amb amics et sents una mica cohibit, tot i que sempre jugo a guanyar. No per ser amics farem taules. A més, ens podem conèixer els secrets, tot i que sempre intentem innovar i pot anar bé. De totes maneres, és millor jugar amb desconeguts.

Com veu el nivell dels escacs a Andorra?

Està bé, però falten tornejos. Són difícils d’organitzar i també es necessitarien més professors. Però ara tenim una base que fa bons resultats en campionats de Catalunya i Espanya. A poc a poc els nens poden pujar amb força.

Fins on creu que pot arribar el nivell internacionalment?

Vam anar a l’Olimpíada de Bakú i no ho vam fer gens malament. És un país petit i ho dificulta, però comptem amb la base per pujar. Tampoc ens concretem només a arribar a un nivell, com ser grans mestres, sinó que vagin pujant i s’ho passin bé. No hi ha un objectiu en concret i han d’anar fins on puguin. Als escacs no hi ha d’haver mai cap limitació.

I vostè quin nivell creu que pot assolir?

Em falta una titulació més, com el cinturó negre del judo. Sóc mestre internacional i em manca ser gran mestre. Estic a prop sempre, però falta un punt més.

Què li cal per tenir aquest punt?

Requereix estudi i temps per fer més tornejos. Sóc semiprofessional i també faig classes d’escacs a les escoles. M’ho intento combinar com puc i millorar alhora.

Què fa a les classes?

La meva feina és ensenyar l’esport als nens i l’objectiu és que l’aprenguin com si fos una altra assignatura i a la vegada que s’ho passin bé aprenent amb jocs de lògica i matemàtiques.

Els escacs són un esport en què l’edat no és rellevant.

Sí. L’edat no importa i no es discrimina mai en aquest sentit. El que importa és el nivell i millorar.