Allan Ward
“El canvi climàtic ha alertat quan ens ha tocat la salut”
Una reflexió sobre l’increment de temperatures que ens espera 45 anys, andorrà de pare irlandès i de mare belga. Doctor en informàtica i llicenciat en estudis d’Àsia Oriental. Un estudi sobre el canvi climàtic li ha valgut el Fiter i Rossell.
Al seu estudi diu que el canvi climàtic tampoc és tan ruïnós per a Andorra.
Hi ha estudiosos que han vist que hi ha una relació directa entre l’altitud de l’estació d’esquí i la llargada de la temporada útil. I aquí, com tenim Arcalís, Grau Roig i Arinsal, que estan en punts força més alts, tenen neu assegurada. No per sempre més, però sí per a més temps.
És un consol a mitges.
Sí, és una mica estrany. La conclusió és que els altres ho passaran malament abans que nosaltres. I no vol dir que no hi arribem, perquè hi ha dades que mostren que hi ha recorregut perquè nosaltres també patim.
Naturlandia ja es pot oblidar de tenir neu, doncs.
Depèn del seu model d’empresa. Però si volen tenir neu molts mesos assegurada... això no passarà.
La previsió és que la temperatura pugi 0,7 graus fins al 2050. Això espanta?
És una previsió més aviat conservadora. A la cimera de l’any passat a París, del COP21, s’intentaven trobar estratègies perquè la temperatura no anés més amunt dels 2,5 graus a la mitjana del segle XX. Però tots els informes diuen que serà molt difícil arribar a aconsenguir-ho i que, fem el que fem, se superaran els 2,5 graus.
És poc esperançador.
El que és clar és que el darrer segle les temperatures han pujat. I hem de tenir clar que a partir d’ara això serà més rapid. Un grau més d’aquí a 15 o 20 anys el tindrem, molt probablement.
Amb quin terme definiria la perspectiva que ens espera?
Com un repte important. I els països més desenvolupats podem seguir apostant per energies nétes.
Però si tot el món no va a l’una...
Aquest és el problema. Hi ha dos grans nuclis de producció d’emissions amb economies en ple boom i que necessiten molta energia: la Xina i l’Índia.
I sembla que Trump tampoc no està gaire per la labor de frenar el canvi climàtic...
Ja veurem de quina manera actua. Podem imaginar que serà una mica menys verd que Obama, però no sabem què farà. Però sí que podem pensar que els americans faran polítiques contra la pol·lució per interès, per raons de salut.
Creu que el món s’ha començat a alertar sobre el canvi climàtic quan ha vist que afectava la butxaca?
Sí, la salut i la butxaca. Però la salut ha estat molt important.
Quin futur els espera als nostres fills?
Dependrà del que fem, simplement. Com que ara hi ha molta conscienciació, sobretot a Europa, la cosa ha d’anar bé.
És professor d’informàtica i enginyeria a l’Escola Andorrana de batxillerat. Hi ha alumnes que el citen com un dels més exigents. S’ajusta a la realitat?
És molt possible. Però més que exigent, el que m’agrada és intentar que els alumnes puguin pensar, no només memoritzar.