“La via televisiva no ha estat la millor per trobar l'amor”

Per què va decidir participar en un programa de cites?

Tot va ser per una broma amb els amics. Pensàvem que estant aquí a Andorra no em trucarien, i vam enviar un correu electrònic amb les meves dades i em van trucar. I de la broma...

En cap moment s’ho va pensar?

No. En estar solter vaig dir-me: provaré a veure si hi ha sort. Però no n’hi va haver (riu).

Al programa es va veure com vostè i la noia amb la qui va sopar pactaven una segona cita.

A la televisió es va veure que sí, però després ha estat que no.

Què va passar?

Al sopar del programa no tens temps per conèixer l’altra persona. La televisió no et fa ser tu mateix. Hi ha molts nervis i moltes coses que vols dir i no pots. Després, amb més tranquil·litat, es descobreix qui és cadascú.

Però el sopar va anar bé.

En el moment del sopar semblava que coincidíem en moltes coses. I no només en el que finalment ha sortit a la televisió. Però el fet de parlar amb ella després del programa em va fer dir que no. Hi ha molta gent que va allà a fer el paperot, però també qui va realment a conèixer algú. Ella no era el que semblava a la televisió.

Què hauria passat d’haver mantingut el ‘sí’.

Hauríem tornat a un programa de segones cites.

Però, al marge d’aquestes dues cites, es podien veure?

Sí, és clar. Ens donen els contactes per poder parlar. Va ser així com la vaig conèixer més i vaig veure que no érem compatibles.

Podrà tornar a intentar-ho?

No ho sé. He enviat un WhatsApp a un dels productors del programa per dir-li que estic disposat a tornar si em fan cas al perfil de noia que estic buscant. A la tele em van posar totalment el contrari del que vaig demanar. I a més, no sé per què, sóc un imant per a les coses rares i em va tocar anar a un programa especial de dobles de persones famoses.

Té guió el programa?

No, hi ha molta gent que m’ho pregunta i la resposta és que no hi ha guions. Ningú et diu el que has de dir. És més, fins que no arribes al restaurant no veus la persona amb qui tindràs la cita.

És un sopar dirigit?

No. Allà et llancen i ets tu mateix. No hi ha ningú que et dirigeixi, ni et fan parar per repetir res.

I els que estan a les altres taules?

Són figurants. Moltes vegades no tenen ni menjar al plat. Però està tot molt ben ambientat.

Assegura que hi vol tornar, tot i el fracàs d’aquesta primera cita?

Sóc una persona que encara crec en l’amor tot i haver patit molt. Però la punteria... (riu). La via televisiva no ha estat la millor per trobar l’amor. Però a la cantonada més inesperada pots trobar aquella persona.

Va ser el primer cop a la tele?

No. El 2009 vaig aparèixer a El Diario de Patricia.