“El 1984 jugàvem a vòlei al descobert amb forats i neu”

Diria que la seva vida és el vòlei?

Sí, des del 1984 fins avui he estat lligat a aquest esport d’una manera o una altra: jugador, tècnic, president del CV Andorra, vocal de la federació i ara president de la FAV.

I amb quina etapa es queda?

Com a jugador era molt dolent, com a entrenador no en tenia ni idea, potser com a president del Club Vòlei Andorra tot i els inicis.

I això?

Hi havia pocs esports al país, no teníem pista de vòlei i jugàvem al col·legi Sant Ermengol al descobert amb forats al terra i neu. Érem uns valents. L’única pista coberta era a la sala de festes d’Escaldes però estava ocupada pel bàsquet i no podíem entrenar.

Càrrega que plau no pesa…

Si ens tocava jugar en un pavelló era festa major, però era diferent, tiraves com podies, un posava el cotxe i l’altre comprava una pilota. Molta voluntat i pocs mitjans, no pensaves a demanar subvencions al Govern, com ara.

Ha encetat nova etapa com a president de la FAV, quines són les línies mestres que seguirà?

Centrar-nos en la base i apostar pel vòlei platja. L’objectiu, però, són els Jocs dels Petits Estats del 2021 d’Andorra amb equips masculí i femení competitius.

D'acord, malalt del vòlei segons vostè i també és xofer de llarga distància…

Fa 32 anys que tinc la meva empresa i conduir em relaxa molt. I continuaré conduint fins que ja no em renovin més el carnet. No penso jubilar-me.

El relaxa dels maldecaps de la presidència, per exemple?

De tot, en general. Són moltes hores i cada dia és una història diferent, de vegades portes gent a l’hospital que està malalta o gent que va a conèixer al seu besnét. Es crea un lligam amb els clients.

Com si fos una altra família?

Totalment. Tinc clients de fa més de 20 anys. I quan tens la desgràcia que es fan grans i un et deixa és com si perdessis un membre de la família. I, és clar, després de tots aquests anys n’he perduts bastants.

Diuen que els taxistes fan al mateix temps de psicòlegs...

Depèn de la persona. Podem explicar-nos vida i miracles o bé fer tot el viatge en silenci. I és curiós perquè interioritzes amb el client mitjançant el retrovisor. Et comuniques sense parlar, ell et mira a tu, i tu a ell pel retrovisor.

Recorda quan va començar?

Sí, va ser amb el meu pare, i en un dels primers viatges vaig portar un heroïnòman que estava amb el mono perquè comprés la dosi a un barri molt conflictiu de Barcelona. Era al principi d’agafar el taxi i ho vaig passar fatal.

Entre vòlei i taxi... té temps per a l’oci?

Sí, agafo la bici de muntanya amb la colla i també sóc boletaire, m’encanta anar sol pel bosc.