“Corro, però amb cap; no em puc permetre aixafar el cotxe”

Des de quan té la passió pel motor?

De petit. Anava a veure les pujades amb el meu pare i sempre m’ha agradat. I quan vam tenir una oportunitat vam comprar el primer cotxe.

De quina marca?

Un Opel Astra.

I com fa el pas cap a les curses?

Tenia un cotxe de carrer i el vaig aixafar. Vaig cobrar uns diners de l’assegurança, hi havia un cotxe de curses a la venda i el vaig comprar. Les primeres proves van ser al gel, aquí, a Andorra, però no em van agradar gaire. Després vaig sortir al Ral·li d’Andorra i l’asfalt em va atreure. Vaig participar en alguns ral·lis més fins que vaig provar la muntanya.

I s’hi va quedar.

Sí. L’ambient és genial, hi ha sempre algú amb qui parlar, veus molt bon rotllo. I és més econòmic, la veritat.

No hi ha tanta competitivitat?

Sí, sí. Aquí tothom vol guanyar i tothom va molt ràpid, això està clar.

Vostè es veu com un pilot ràpid?

M’agrada córrer, però amb cap. No tinc cap suport econòmic gran i no em puc permetre aixafar el cotxe i que s’acabi tot el que he estat buscant. Córrer, gaudir... Al voltant t’oblides de tot. Ets allà amb els quatre amics d’Andorra que baixen al Campionat de Catalunya i vas a passar-ho bé. Deixar de córrer és una putada.

Quant costa una temporada?

Depèn de com vagi i del que trenquis. És difícil que tot vagi sobre la línia. Per mi això és un hobby i vaig de baratet. Un any pot sortir per 4.000 o 5.000 euros.

I com li ha anat?

Bé, hem guanyat el Campionat de Catalunya del grup N. Una mica de rebot, però feia dies que ho buscàvem.

El segueix la família? Pateixen?

Sí. La dona i els pares sempre m’han donat suport i sempre que poden venen a les curses. Diuen que pateixen però tampoc sé per què. No hi veig cap risc tan gran.

El seu somni seria fer ral·lis?

Estic content amb la muntanya. Sí que m’agradaria participar en alguna pujada al nord d’Espanya, que diuen que són molt maques, però el pressupost es dispara.

Algun pilot andorrà que li agradi?

Joan Carchat. El conec de petit. Va molt ràpid i és una llàstima que ningú no li doni suport.

A les curses els altres pilots li demanen un cop de mà sabent que és mecànic de professió?

No. La majoria són també mecànics o planxistes, gent que també domina i la remena.

Per cert, tinc la sensació que a Andorra hi ha molts tallers.

(Riu) Sí, molts. Cada vegada més.