José Olives Puig
“La veritat és allò que et fa estar bé amb tu mateix”
Harmonies de la natura, harmonies de la cultura. Va ser professor d’humanitats i ara és “renaixedor”: “ajudo a través del ioga sanador a renéixer en la dimensió interior”. Ha presentat el recital ‘La poesia homèrica, avui.’
Diu que la poesia homèrica és de plena actualitat.
Els himnes homèrics parlen de mites i símbols antics que remeten a la dimensió interior de l’ésser humà, i això sempre és actual.
Comença el recital amb el vers “Venera primer els Déus immortals i manté el compromís”; no sembla gaire actual en la “societat líquida” que vivim.
Al recital dono un seguit de claus per entendre els versos. Si hom hi aprofundeix, s’adona que els mites universals són comuns a tots els pobles. Parlen del que Jung anomenava “arquetips”, que no han estat inventats pels homes, sinó que formen part de l’estructura mateixa de la natura.
“Poder i fatalitat viuen a prop”; aquest vers sí que és ben actual.
I caldria afegir la providència, que és la gran oblidada. Amb aquests tres conceptes es pot explicar tota la teoria política. Les dretes apel·len a la fatalitat; les esquerres, en canvi, apel·len a la voluntat: veuen el món com un parc d’atraccions on tothom pot demanar allò que desitja.
Acompanya la declamació d’una monodia repetitiva, en quines fonts s’hi ha basat?
Hi ha diverses fonts clàssiques que s’hi refereixen. La poesia grega antiga no té rima, sinó que es basa en el ritme a partir d’una mètrica molt precisa. I aquest ritme determina la música que acompanya la declamació.
La poesia homèrica és a l’arrel de la nostra cultura, però la relaciona també amb l’Orient.
Si estudiem la cultura clàssica dels pobles d’Orient i d’Occident ens quedarem parats de com s’hi assemblen. Durant segles, la ruta de la seda va ser un camí obert d’intercanvi de coneixements en tots dos sentits.
Al seu blog (‘El arte de la energia’) propugna les bondats d’integrar cos, ment i esperit. Com s’aconsegueix això en un món tan materialista?
Cal aprendre a trobar l’harmonia entre els nostres ritmes interiors i els ritmes de la natura. Al capdavall, es tracta d’obrir una finestra a la medecina antiga, que era una medecina no curativa, sinó preventiva, concebuda per perllongar la joventut i retardar la vellesa.
Afirma que el futur no és en la tecnologia, sinó en la vida interior.
La tecnologia té aspectes positius, sempre que no sigui al preu de renunciar a la nostra vida interior. Hem de saber aprofitar els avenços del nostre temps sense convertir-nos en esclaus de la tecnologia.
Quina relació hi ha entre els estudis d’humanitats i la seva activitat actual?
Els estudis d’humanitats és l’estudi d’un mateix. És aprofundir en l’autoconeixement, i tot el que no condueix a això no val res. En l’interior d’un mateix és on es troba la veritat. La veritat no és un concepte, és un estat d’ànim: és allò que et fa estar bé amb tu mateix, i per tant, amb tot el que t’envolta.