“No tot és tan senzill com fer uns canelons de la iaia”

Vaig estudiar al Lycée, on vaig fer el curs d’hostaleria a la secció de cuina, i allà em vaig treure el BAC. Després volia fer un curs superior de cuina, però va sortir l’oportunitat de Vatel i vaig venir cap aquí perquè m’agradava més la titulació que oferien.

L’hoteleria és la seva vocació? O com s’hi va interessar?

En realitat va ser perquè no m’anaven bé els estudis científics. I un estiu vaig començar a cuinar amb la meva àvia. Me’n va començar a ensenyar i em va estirar cap a aquest món. Em va agradar i vaig decidir estudiar cuina.

Però aquí no fan cuina, els estudis estan més centrats en la direcció hotelera.

Sí, però els meus pares van obrir un restaurant quan vam venir al país i vaig començar a ajudar-los. Cada vegada m’anava interessant més i al final vull ser jo qui porti el restaurant. Per tant necessito una bona titulació i formació.

Si jo volgués portar un restaurant, què és el que hauria de tenir en compte? El més important.

El més important és que el client en surti content, és en el que més ens hem de fixar, perquè al final tot ho fem per a ell. Si fem alguna cosa que a nosaltres no ens agradaria, tampoc els agradarà a ells. Per tant cal fer quelcom realment bo, que el client ho gaudeixi, i així tornarà.

Sovint es pensa que portar un restaurant o fer de cambrer és fàcil i ho pot fer qualsevol. És una idea equivocada?

Sí, perquè és un món bastant extens el de l’hoteleria. Es poden fer moltes coses, hi ha molta feina i moltes maneres de fer. No tot és tan senzill com fer uns canelons de la iaia. S’han d’emplatar bé, s’ha de saber portar els plats... és un tema de professionalitat.

Els falta més formació a la gent que es dedica a l’hoteleria?

Si vols ocupar un lloc superior, amb més responsabilitat que un cambrer, necessites més formació. Hi ha moltes coses a tenir en compte, i ara me n’adono. La part de la gestió econòmica, per exemple, s’ha de saber, i si no saps com portar-la és molt difícil que te’n surtis.

Canviaria alguna cosa del restaurant dels seus pares?

Potser és aviat per decidir, però sí que veig algunes coses que es podrien millorar, sobretot a nivell de professionalitzar el servei.

Els dóna consells?

Encara no. Primer prefereixo tenir la informació, i quan hagi acabat els estudis ja ho faré. No m’agradaria saltar a la piscina sense aigua.

Els estudis duren tres anys. Com es veu passat aquest temps?

(Pensa) Primer treballant normal al restaurant i després, al cap d’un temps, quan tingui molta experiència laboral –que ara ja en tinc però en fa falta molta més– posar-me en el càrrec més alt i dirigir jo el restaurant. I si puc també m’agradaria obri-ne algun altre. Tampoc em desagradaria ser xef executiu.