“Tots els canvis de la nova gramàtica m'agraden molt”

En què ha consistit la correcció de la gramàtica?

Han estat sis mesos ben bons de feina per corregir les 1.500 pàgines que té. Vam acabar fa uns sis mesos i s’ha remirat unes quantes vegades.

Ha estat complicat corregir-la aplicant les novetats?

Tot el text ja estava molt ben estructurat i nosaltres havíem de revisar que tot fos lògic, que no hi hagués contradiccions i que la tipografia fos la correcta. Ara, quan ja gairebé l’havíem acabada, ens van comunicar que havien canviat la norma dels diacrítics. I au, canvia tota l’accentuació.

Què la sorprèn més dels canvis?

Molt poca cosa. Tots els canvis m’agraden molt. La llengua ha de ser molt dinàmica. Si no hi hagués canvis, continuaríem parlant en llatí. Seria absurd. El llatí va evolucionar i va arribar el català. I d’aquí a uns segles espero que tinguem una llengua que no es digui ni català ni castellà.

Dir que algú ‘està’ cec en lloc de ‘és’ cec no li sona malament?

El ser i l’estar depenen molt de la situació. Abans una persona era casada, perquè era per sempre. Ara les persones estan casades. Avui sí i demà ja ho veurem.

Per què tant d’enrenou?

Ens sobta perquè cadascú de nosaltres pensa que l’única manera de parlar la nostra llengua és la pròpia. Ens sembla estrany que sigui igual de correcte el que es diu a l’Empordà com el que es diu a Andorra la Vella com el que es diu a València ciutat.

A segons quins llocs, dir que són les quatre i mitja és una castellanada...

Si jo, que sóc de l’Empordà, escric que són les quatre i mitja, és una barrabassada. Però una cosa és dir-ho i l’altra és escriure-ho. Sempre confonem la llengua parlada amb la llengua escrita. Quan parlem, tothom pot dir el que vulgui mentre ens entenem.

Una de les crítiques que ha rebut la nova gramàtica és que fragmenta la llengua.

Ho critiquen els lingüistes. La gent parla cadascú la seva llengua. A més, si no es normativitza sobre un tema que la gent ja té assumit, es critica l’IEC o la RAE de desídia. Si ho fan, també se’ls critica. Alguna decisió s’ha de prendre.

Pateix per l’estat del català?

L’única militància que tinc és que no perdem la llengua. Aquest és el gran perill. Perquè la perdem per culpa nostra, no pas perquè ens canviïn la gramàtica ni perquè al costat tinguem Espanya i França. És l’ús, el que es perd. I això depèn de cada persona.

Un Estat per a Catalunya, ajudaria la llengua?

Sí, però sempre que no passi igual que a Andorra. Aquí es pot viure perfectament només en català, però l’ús social de la llengua és patètic.

Què hauria de fer l’Estat?

Estar-hi més a sobre. Els cartells ja acostumen a ser en català, però plens de faltes d’ortografia Algú hauria de revisar-ho, a més de fomentar-ne l’ús.