Maria Antònia Gili
“El ball fa que la gent gran se senti més jove”
Una solidària amb ritme. Maria Antònia Gili té 54 anys, 33 dels quals a la Massana i 11 fent de voluntària oferint classes de ball en línia (tipus ‘country’) a la gent gran de la parròquia.
Com va sorgir la idea de fer-se voluntària?
Hi havia una amiga amb la qual havíem anat a ballar juntes que va començar i em vaig unir a ella. Als quatre anys vam decidir deixar-ho perquè estàvem cansades, però al cap d’un any hi vaig tornar.
I això?
Per tornar a fer alguna cosa que m’omplís. I el ball i crear coreografies m’omplia molt. Des de petita que m’agrada molt el ball. M’encanta.
I per què vol fer ballar la gent gran?
Perquè és una manera de fer-les moure. Com que els agrada molt el ball els crees una disciplina i és una excusa per a elles per sortir. Gaudeixen i els fa molta il·lusió.
És més important aquesta part emocional que la física?
Les dues són importants, van juntes. Però sí que és cert que a vegades són com nenes. A l’exhibició de diumenge, per exemple, es van treure la jaqueta perquè volien estar maques. El ball els fa sentir més joves.
Parla tota l’estona d’elles. El ball continua sent una afició de dones?
Sí, més que d’homes. Sobretot el ball en línia. Suposo que als homes els costa més tot això de comptar. He tingut algun home però no ha durat gaire.
Què és exactament el ball en línia?
Ball en línia vol dir que pots ballar sol però en línies, tipus country. És la manera que no necessites parella per ballar.
La gent gran, però, està acostumada a ballar agafada i en parella, oi?
Sí, però cada vegada hi ha més dones soles, vídues o separades, i aquest tipus de ball els permet sortir i obrir-se camins.
Vostè i altres voluntaris són una mostra que hi ha temps per a tot. Hi està d’acord?
Sí, hi ha temps per a tot si saps administrar-lo. Em van proposar una feina i la vaig rebutjar per poder estar amb elles.
Per tant, és una qüestió de voluntat, oi?
De voluntat i de sacrificar altres coses. I és cert que a vegades fent de voluntària tens disgustos, però hi ha tantes coses positives...
Quines?
El fet d’ensenyar-los i que ho facin bé és una satisfacció molt gran. Sents que la feina l’estàs fent bé. L’any passat, per exemple, a les Olimpíades, em vaig posar molt estricta i ho van fer perfecte. Aquesta satisfacció és immillorable, no té preu.
I ja té temps lliure?
Sí que en tinc, el busco.
I què fa?
Vaig a classes de country i camino per la muntanya. La muntanya i el ball són les meves dues passions.
Fa onze anys que és voluntària. Se’n veu molts més?
Sí, mentre tingui aquest esperit i alegria i elles em segueixin, sí. Ho faré fins que pugui, perquè això em dona molta vida.