“Sempre ens podem superar: soc fredolic i he fet el Pol Nord”

Una expedició com la que va fer al Pol Nord és de les experiències que canvien la vida?

A mi me la canviar. Des de petit sempre havia somiat veure aquests paisatges tan diferents.

Tot i ser un gran somni en algun moment va pensar: qui m’ha manat venir fins aquí?

I tant! Només cal dir que se’m va congelar la mà, no la notava. I quan passa et venen molts dubtes sobre si has de fer la ruta, si no estàs prou preparat... però després, no saps com, te n’adones que aquell entrebanc t’ha donat més força interior del que creies i ets capaç de superar-ho.

Com va resoldre el problema de la mà?

Va costar. Quan hi ha una congelació la tècnica és picar de mans molt fort fins que fa realment molt de mal i la sang comença a circular.

Què va sentir en arribar a la fita?

Una felicitat absoluta perquè vaig assolir l’objectiu que m’havia proposat. Però també, de seguida, vaig tenir un sentiment de mancança.

I això?

Perquè al Pol Nord hi ha una cosa molt curiosa: com està sobre del gel i està en moviment, estàs al Pol Nord un moment però al cap de poc el propi corrent et mou i ja no hi ets. Hi has arribat però el destí fa que no hi tornis. A més, un cop has assolit una meta te n’has de posar una de nova per seguir avançant.

Tot plegat ho explicarà en una xerrada motivacional demà a Esade.

No és per animar la gent que faci el mateix que jo, ni de bon tros, sinó compartir l’experiència d’una expedició amb recomanacions que permetin que cadascú assoleixi els seus objectius. Per exemple, crear una empresa nova o canviar de feina. Sempre podem superar-nos: jo soc molt fredolic i vaig anar al Pol Nord! (riu).

Al llibre post-expedició es planteja per què ens arrisquem. Ha trobat la resposta?

Sempre hem tingut la curiositat de saber què hi ha més enllà de la frontera coneguda. I es pot aplicar al dia a dia: de vegades creus que estàs bé o que podries millorar buscant una altra feina, posem per cas. I si no corres el risc de deixar-la i començar de nou... és el dubte del que podria ser.

La seva llista de països visitats és molt llarga. Veient món ha trencat molts tòpics?

Sí, perquè de vegades el que ens arriba no s’assembla a la realitat, que és un prejudici. Per exemple, de Hawaii tenim el referent com un lloc de platja i palmeres, però se sap poc que té algunes de les muntanyes més altes del món.

Es pot viure de l’exploració?

S’ha de combinar amb els llibres i altres coses. Perquè ara només es pot fer si trobes un patrocinador i només et patrocinen si cada cop l’exploració és més complicada o més sonada, que no s’hagi fet.