“Vam començar ensenyant a esquiar als monitors”

Ara és a l’Azerbaidjan. Què hi fan?

Estem en una estació que vam posar en marxa fa cinc anys. No vam fer el muntatge, sinó que vam ajudar en la posada en marxa i formant el personal. Fa tres anys érem 25 persones de Pas Grau i ara ja només 15.

L’objectiu és engegar i finalment traspassar la gestió?

Sí, de fet ja hem anat traspassant algunes coses, per això també som menys gent. Hem de pensar que aquí no coneixien res del món de l’esquí.

Com es decideixen a engegar aquest projecte en un lloc on no tenen ni idea del món de la neu?

La idea d’internacionalitzar-nos va ser del Joan Viladomat. Es va veure la possibilitat de poder vendre el servei, el que fem a Andorra amb èxit poder-ho exportar a fora. A l’Azerbaidjan és la primera estació que existeix, també vam estar a Turquia. Sovint són llocs que tenen una estació però necessiten algú que l’engegui.

Com es posa en marxa una estació?

Primer hem de saber amb quins mitjans comptem. Després, en la fase inicial, formar la gent. Aquí ho vam fer alhora perquè teníem la gent suficient, però necessitem tenir tots els serveis coberts: escola d’esquí, remuntadors, pistes, la neu artificial... A vegades també els assessorem abans dient-los què necessiten per fer l’estació.

Quantes estacions ha posat en marxa?

He estat aquí, també a Turquia i en altres que hem ajudat a fer la posada al dia. En total unes quatre o cinc.

Deu ser una satisfacció veure que funciona.

La veritat és que sí. Sobretot en el cas de l’Azerbaidjan, perquè l’inici va ser des de zero. Vam començar ensenyant a esquiar els monitors, pisters i la resta de gent que hi treballa perquè no en sabien.

Ha fracassat algun projecte?

No, el que hem fet fins ara funciona. I també funciona el boca-orella i ens contacten d’altres llocs.

Es passa mitja vida viatjant. No té ganes de parar?

Sí, passo molts mesos fora de casa. A vegades compto i he fet 30 o 40 vols en un any. És cansant, però alhora és una feina que no és gens monòtona. Però a la meva edat cada vegada costa més viatjar, encara que és una feina molt agraïda.

Són projectes que deuen portar un gran desenvolupament econòmic a la zona, oi?

Sí. Aquí entre l’estació i els hotels hi ha prop de 1.000 persones treballant i potser el 80% són de la regió. Hem vist evolucionar els pobles, s’han obert supermercats, botigues, hi ha moviment econòmic. Perquè a més, funcionem a l’hivern i a l’estiu amb activitats de muntanya.

Cal anar tan lluny a fer negoci?

Cal tenir clar que nosaltres no estem fent cap inversió. El que fem és vendre serveis. Tot i que per aquí és més complicat, també hem estat a França, en un parell d’estacions i també a Eslovènia.