“Les fotos et fan adonar de la força que ha tingut l'esquí”

Vam començar a fer una revista, Espai blanc, que editava Joan Carles Casal [també implicat en el projecte]. Tenia seccions de tots els clubs, i també d’història de l’esquí. Per il·lustrar la informació necessitàvem fotos antigues i llavors la família de Miquel Baró, a través de Betty Gouarré Baró, ens va començar a passar fotos. I vam saber que l’ECA [l’Esquí Club d’Andorra] en tenia moltes més.

Són 9.235 imatges, moltíssimes. Com es planteja una feinada així?

Hi va haver una fase inicial, la recollida del material, vam anar a Santa Coloma, on l’ECA tenia un magatzem, vam anar a veure mossèn Ramon, que té moltíssimes fotos i si les haguéssim de tractar totes necessitaríem una altra ajuda com aquesta. Té habitacions amb caixes plenes de fotos. Algunes si les vam agafar, però en vam deixar moltes.

És un projecte que podria continuar, doncs.

Penso que la cultura en aquest país no va unida a l’esquí i hi ha unes fotos increïbles, per exemple, unes fotos de Miquel Baró amb un nen en un costat de la pista amb un petit foc assecant els mitjons. És una foto súper curiosa.

I s’animaria a seguir-lo?

Sí, és clar que sí. Nosaltres estaríem encantats perquè penso que és súper important, és per la història d’Andorra.

Mirant-les, es veu l’evolució del país?

I també t’adones de la força que ha tingut l’esquí. I la gent no ho sap, no sap que el rei Joan Carles va venir a una carrera a Soldeu i no hi havia ni telecadira, va haver de pujar caminant [riu].

I com es classifiquen gairebé deu mil fotos?

He de dir que la Pilar Guiral, de l’ECA, que és la dona del món de l’esquí, ho tenia bastant organitzat. Les tenia en àlbums i amb els anys corresponents. Les primeres, les de blanc i negre, eren més difícils de datar.

Estava organitzat amb limitacions.

Les més antigues van ser les més complicades i vam haver d’anar a parlar amb gent de certa edat perquè ens pogués identificar les imatges. I en aquesta part va ajudar l’Isidre Baró.

Vostè quina diria que és la més valuosa?

Per la rellevància històrica, per exemple. Probablement la de més valor històric ens l’estem perdent, no tenim aquesta informació encara. És molt difícil.

Com havia sorgit la idea de fer una revista?

Vaig arribar aquí el 1999 i el 2001 o així vaig començar d’entrenadora a l’Esquí Club d’Ordino. Anys després, tenint la típica conversa que si és possible fer una classe un dissabte a una pista verda perquè hi ha esquiadors que et passen fregant, vam dir, en lloc de queixar-nos fem alguna cosa perquè la gent sàpiga que això no és un parc temàtic [riu] i un grup d’entrenadors vam començar la revista.