Roberto Calvo
“Tots aquests jocs agraden perquè no es troben a casa”
Entreteniment en itinerància. Des de fa una pila d’anys és el principal responsable de les atraccions del Saló de la infància i la joventut d’Andorra. Després d’uns dies a Encamp, des de demà fins a la vigília de Reis estarà instal·lat al Pas.
Aquí és impossible avorrir-se...
Aquesta és la idea. Portem des d’inflables fins a videojocs i simuladors. I no volem que ningú estigui de braços plegats. Fins i tot els pares s’entretenen fent alguna partida.
Aquest any s’espera arribar als 12.000 visitants, una xifra a l’abast de molt pocs esdeveniments a Andorra. Quina és la clau de l’èxit?
El secret és aportar la màxima varietat possible. Les nostres propostes estan pensades per a tots els públics: des de nens que són pràcticament nadons fins a adolescents. I com ja he dit, els adults també poden participar en la major part d’activitats. D’altra banda, intentem combinar els jocs més tradicionals amb les últimes tecnologies com, per exemple, la PlayStation i els simuladors de ral·li i Fórmula 1. Fa una bona colla d’anys que venim i sabem què és el que agrada.
Triomfen més els jocs tecnològics o els més clàssics?
Tot agrada, i totes les activitats tenen bona acollida. I l’explicació és senzilla: sigui quina sigui la modalitat de joc, sempre oferim coses que no es poden trobar a casa. Per exemple l’xtrem jump, és a dir, saltar al buit des d’una rampa per caure en un gran coixí de seguretat. És el mateix sistema que utilitzen els especialistes al cinema. L’hem tingut a l’exterior a Encamp i ha agradat molt.
Però jugar a la PlayStation sí que es pot fer a casa...
Sí, però aquí intentem aportar un component nou amb les cabines de simulació, que donen un plus de realisme a l’experiència. Una altra varietat que agrada molt, especialment als pares nostàlgics dels anys vuitanta, són els jocs arcade, com el PacMan o el Super Mario Bros.
Com ho porta això de treballar per Nadal?
Són coses de la feina, però ja hi estem acostumats. A més, venim de lluny, de Logronyo, i ens hem de fer a la idea que la major part dels dies els passarem lluny de casa. El Nadal, però, sí que el celebrem amb la família.
Com s’ho fan?
Arribem el 23 de desembre des de Logronyo, amb cinc camions. Ho deixem tot muntat el mateix dia, tornem a casa per celebrar el Nadal i el dia 26 ja tornem a ser aquí per acabar de fer els últims ajustaments i tenir-ho tot a punt per obrir el 27.
I després, trasllat cap al Pas.
Sí, ens passem tota la nit de l’1 al 2 de gener desmuntant les atraccions, i les pugem cap al Pas de la Casa l’endemà. El material que no té cabuda al Pas, perquè allà l’espai és molt més petit, torna cap a Logronyo. Comencem a desmuntar a les nou de la nit, quan tanca el saló, i acabem a les cinc de la matinada. A les vuit del matí ja estem en ruta cap al Pas. És una pallissa.