“El meu projecte és pintar Andorra i els seus racons”

Són onze quadres, nou d’Andorra. Hi ha paisatges com Sorteny, la vall d’Incles, però també la plaça Copríncep Benlloch d’Andorra la Vella o la plaça Major d’Ordino. Tots amb les llums que sempre he pintat: de capvespre tirant a nit.

I els altres dos?

Són paisatges del Segre. M’agrada pintar el riu a la tardor, que et dóna un reflex de les pedres, els arbres i el cel.

Per què el capvespre?

Perquè són unes hores que la gent normalment no veu perquè contempla el paisatge de dia. Pinto un dia i un moment que dura molt poc perquè les llums al capvespre són curtes.

Quin estil té la seva pintura?

És d’estil expressionista i també figurativa. El que intento és captar l’atmosfera del moment que he pintat. Vull que les llums, els seus reflexos o els colors provoquin una sensació en l’espec- tador.

Capta un moment únic?

Sí un moment en el dia.

Què el va portar a combinar escenes urbanes i naturals?

Des de fora tota la muntanya sembla igual, però entres dins i veus un racó, una ombra, una llum, un estany o un pic nevat. M’agrada reproduir aquests moments. Hi ha quadres que estan pintats al mateix lloc. I l’urbà perquè el meu projecte és retratar Andorra i els seus racons.

Quines diferències hi ha entre retratar la muntanya i la ciutat?

Quan pintes toques la perspectiva, i aquesta és molt diferent quan es tracta d’un paisatge de muntanya o una ciutat. A la natura una línia no tan ben col·locada no es nota tant. Amb un urbà tens moltes línies rectes i si no estan ben posades, es nota molt.

Quines sensacions pinta?

Les del paisatge. Si fa dies que ha nevat, que l’espectador pensi quin fred farà aquí o si ha plogut que senti l’olor de terra mullat.

Que el va portar a pintar?

Des que tenia tres anys, a casa meva sempre hi havia un llapis a la taula. Ara quan expliques una cosa agafes l’ordinador i ho veus, però en aquella època era el dibuix el que acaba de relatar una cosa quan no entenia. Amb el llapis ens fèiem entendre.

Per què el projecte de vostè és retratar Andorra?

Perquè té aquests racons amb aquest romanticisme, amb aquestes característiques tan andorranes, de la terra, i això és el que em motiva.

Que l’ha portat fins aquí?

Els pintors tenim diferents etapes i ara retrato el que a mi m’agrada, però no sé què m’ha portat fins aquí. És un camí que vas fent, no saps com has arribat ni si serà la teva última o penúltima etapa o n’hi haurà moltes més.