Joan de Boer
“Per explicar contes només ens cal una bona història”
La biblioteca de la Massana acull l’activitat per a infants ‘L’hora dels pares’ Durant tot l’any pares i mares realitzaran sessions de narració oral de contes als més menuts fen realitat el projecte (www.joandeboer.cat) del dinamitzador lector català.
Expliqui’m què és l’hora dels pares?
És un projecte que pretén que els pares expliquin ells mateixos els contes a les biblioteques com fan a casa amb els seus petits però amb un públic més nombrós. Per aconseguir-ho fem un petit taller de formació. A partir d’aquí hi ha una programació al llarg de l’any a la biblioteca de la Massana on els pares explicaran els contes.
En què va consistir el taller?
No era un curs de narració oral, sinó un taller de formació per al projecte. La diferència radica en el fet que el que fem nosaltres és facilitar la feina als pares, perquè entenem que no tenen experiència. Tenim preparat un guió de les sessions, tots els contes en text que s’han de llegir i àlbums il·lustrats per explicar la història. No entrem en el camp de la narració oral, que seria explicar un conte sense un suport físic, un fet que augmentaria la complexitat d’aquestes sessions.
Quin objectiu té el projecte?
Potenciar la lectura en els més petits, donar a conèixer la literatura infantil als pares i mares i participar en les activitats de promoció de la lectura que es fan a les biblioteques. I per sobre de tot, gaudir de l’activitat d’explicar contes, tant els petits com els grans.
Tothom pot explicar contes?
Sí. Per explicar contes només ens cal una bona història. El nen, més enllà que no siguem uns grans explicadors de contes, quedarà captivitat per aquesta bona història.
Què tal va anar l’experiència a la Massana?
El taller el vam fer a final d’any i era el primer cop que estàvem a Andorra. La resposta va ser molt positiva perquè els pares ja tenen una experiència d’explicar contes. Estaven una mica espantats perquè es pensaven que el nivell estaria molt alt i no és així. Ens adaptem al nivell que tenen els pares. Les sessions tenen un públic limitat, van destinades a nens de 3 a 5 anys i tenen una durada breu, de trenta minuts. El guió els facilita molt la feina i les sessions estan funcionant molt bé.
S’ha perdut l’hàbit de la lectura entre els més petits?
A banda dels nens estem en una societat que no és gaire lectora. Podríem parlar moltíssim d’aquesta qüestió. Es fan moltes campanyes de promoció de la lectura, però són de saló. Llegeix que seràs lliure, llegeix que és guai. I això no té bons resultats.
Què s’ha de fer?
Hem de seduir amb la lectura si volem que la gent llegeixi. Hem d’apropar la lectura a tothom. I implicar-se d’una forma vivencial, fer activitats on la lectura tingui un paper central. I així la gent tindrà l’experiència de la lectura.
Perquè un nen llegeixi també ho han de fer els pares.
Evidentment. És el primer punt. Però a banda s’han de fer altres coses, com explicar contes als més petits. Els pares també podrien llegir plegats amb els més petits quan comencen a fer-ho. I després també se’ls ha d’ensenyar la tècnica de llegir. És difícil que els nens gaudeixin de llegir si no dominen perfectament la tècnica.