“La sofrologia és una mirada cap endins”

És un conjunt de tècniques de relaxació per enfortir les capacitats, valors i recursos personals.

Etimològicament vol dir l’‘estudi de la consciència en equilibri’.

Sí, la pràctica regular de la sofrologia t’ajuda a prendre més consciència del teu cos, ment i emocions. Jo estic formada en l’àrea social, en la gestió i prevenció de l’estrès i el benestar, però originàriament s’utilitzava en l’àmbit de la medicina.

En quins altres àmbits s’empra ara?

En el món de l’educació, l’esport, l’art i la salut.

I quines són exactament les tècniques que s’utilitzen?

Les eines són la respiració i la imaginació.

La imaginació?

Sí, les tècniques estan enfocades en el passat, el present i el futur. En les del passat es tracta de recordar moments positius passats, amb tots els detalls, i així reforçar el positivisme i la memòria. En les del present es treballa la concentració, i en les del futur, s’imagina una situació futura i això fa que un tingui una visualització cada vegada més clara del que vols aconseguir, s’hi familiaritza i ho fa més present. Guanyes seguretat i confiança.

Algun altre benefici de la sofrologia?

Et dona pau i tranquil·litat. És una mirada cap endins, una neteja interna.

En el món en què vivim, suposo que fa falta.

Sí, vivim en una societat on tot va molt ràpid, hem de fer moltes coses, hi ha massa informació... La sofrologia et relaxa, ressitua i fa que prenguis distància amb tot aquest entorn de soroll.

Ens pot donar un consell per a quan ens sentim estressats?

Para, fes una respiració profunda a nivell abdominal, que sentis i concentres tota l’atenció i els pensaments en aquest acte de respirar. En fas tres. El fet de concentrar-te en això t’està desconnectant de tot el soroll extern. Quan esbufeguem ja ho fem de forma inconscient, el nostre cos és molt intel·ligent.

Si tan bona és la sofrologia, per què no es coneix ni se’n parla?

És molt coneguda a França, Holanda, Bèlgica, Suïssa, a Espanya i Andorra menys, segurament per un tema de màrqueting. De totes formes, jo crec que cada vegada està més present.

Vostè com es va iniciar en aquest món?

Pels canvis positius que va experimentar una amiga meva, que la va estar practicant en un moment complicat de la seva vida.

Va estudiar un màster i ara des de fa tres anys imparteix tallers de forma voluntària. Què tal l’experiència?

És molt gratificant, perquè veus els canvis en les persones. A algunes se’ls han mort fills, i veure com van recuperant la il·lusió i guanyen en estabilitat i seguretat... és molt gratificant.