“Podem arribar a evacuar fins a 15 esquiadors cada dia”

S'’acostuma a equiparar la figura del pister amb la del socor­rista.

És cert que una part important de la feina és evacuar ferits, però va més enllà: condicionar les pistes, arreglar els matalassos dels canons, senyalització... en definitiva, estar molt pendent de tot el que afecti la seguretat.

Canvia molt la manera de treballar segons la temporada?

El funcionament és molt semblant, amb la diferència del mitjà de transport utilitzat, esquís o bici. Però la feina és la mateixa: detectar perills i evacuar ferits.

Però el volum de feina no ha de ser el mateix...

És cert. A l’hivern hi ha molts més accidents. És normal, perquè hi ha molta més gent a pistes. A l’estiu potser estem una setmana sense treure ningú i en temporada alta podem arribar a evacuar fins a 15 esquiadors diaris.

Quin procediment utilitzen en cada cas?

A l’hivern en la majoria dels casos fem servir la clàssica barqueta. A l’estiu, en canvi, hi ha més sistemes d’evacuació: si per exemple el ciclista té el braç trencat, intentem treure’l caminant o amb un tot terreny. Si la lesió és més important i cal una immobilització total, aleshores només hi ha l’opció de l’helicòpter.

Quin cas l’ha impactat més?

Encara recordo un dels primers casos que vaig atendre, una nena de vuit anys que havia xocat contra una xarxa. Estava estirada al terra, amb les cames totalment flexionades: una la tenia amb el turmell a l’alçada de l’orella. S’havia trencat el fèmur.

Déu-n’hi-do...

Per això cal actuar amb rapidesa, especialment quan es tracta de casos complexos. En arribar al ferit ja has de començar a valorar. Normalment anem en grups de dos pisters, però haurem d’avisar-ne més? Caldrà material per immobilitzar? És millor que el metge es desplaci fins al lloc? Tot això s’ha d’avaluar en poc temps.

Hi ha molta imprudència a les estacions?

Els casos d’imprudència a pistes són molt habituals. Pots trobar-te un debutant baixant en cunya i posició de xus baixant tot recte per una vermella. Sempre que podem intentem avisar-los.

Falta conscienciació?

Força, especialment entre els grups escolars de fora. Al matí fan classe amb el monitor, però a la tarda esquien pel seu compte i no van segurs. Fan el que volen i n’hi ha alguns de ben bojos.

Vostè deu ser un crac esquiant i fent ‘mountain bike’.

Bé, de fet és més difícil accedir a la feina de pister a l’hivern que a l’estiu: no tan sols cal tenir un bon nivell d’esquí, sinó que les proves són molt exigents. Has de tenir els cursos PSE1 i PSE2, de primers socors en equip, que fan a la Creu Roja. Amb aquests dos títols pots accedir al primer grau de pister, que es fa a França i que està més enfocat a la professió. A l’estiu, en canvi, si a l’estació ja et coneixen i saben que vas en bici regularment ja hi pots treballar.