Patrizia Pausa
“Vaig voler aprendre de seguida català, per principis”
Aprenent de català. De Milà, resideix a Andorra des de final del 2013. Tenia clar ja abans de venir que volia parlar l’idioma oficial. Anima els residents que no el sàpiguen a aprendre’l.
De Milà a Andorra... com ha acabat aquí?
Perquè el marit fa trenta anys que té un amic d’aquí i hi estàvem en contacte. Per ell hem conegut el país i sempre ens ha agradat, i com que ens queixàvem de la situació econòmica i política d’Itàlia... ens va dir: “Per què no veniu a Andorra?” I vam pensar, per què no?
Parla un català molt bo. Ha estat complicat aprendre’n?
Gràcies! De fet, el volia aprendre abans d’arribar, però a Milà no hi havia cursos de català! I quan vam arribar vam començar de seguida. Primer amb l’A1, perquè no sabia res més que: “Bon dia.”
Però ara ja tenen un nivell.
Sí, amb el meu marit hem fet A1, A2, B1, B2 i ara estem fent el C1.
I què la va fer decidir d’aprendre l’idioma?
Quan vivia a Itàlia sempre deia que tots els estrangers que venien a viure-hi no intentaven anar a cursos d’italià i, és clar, quan vaig venir em tocava, per principis.
L’idioma li ha servit per integrar-se millor?
Crec que saber català és molt correcte cap a la gent d’aquí, perquè ara no soc a casa meva.
S’ha trobat alguna dificultat quan no en parlava?
Mai, al contrari. Tothom sempre ha estat molt amable i intentaven parlar-me en castellà, però m’enfadava perquè els deia que volia que parlessin en català per practicar! I ara estic molt contenta perquè sempre em responen en català i això vol dir que no el parlo malament!
Sent italiana ha estat un camí potser una mica més fàcil?
De fet, hi ha moltes paraules iguals, com porta o finestra. Entendre’l és més fàcil, però aprendre’l ja és més complicat, perquè com tots els idiomes té molta gramàtica.
A la feina li ha servit?
Amb el meu marit tenim una empresa i treballem sobretot amb Itàlia i els Estats Units i per la feina no el necessito. Em cal quan he de fer tràmits, això sí.
Què és el més difícil?
A l’inici em costava, perquè per mi és més dur que l’italià, per com sona. I el més difícil... els accents, com costen!
Amb els canvis als diacrítics estarà contenta, doncs.
Sí... perquè ara només n’hi ha 15!
Algun mot o expressió que li agradi especialment?
El nostre amic, quan no coneixia l’idioma, sempre ens deia: “Tranquil·let, tranquil·let” i m’agradava molt com sonava [riu].
A banda de xerrar i les classes, algun mètode d’aprenentatge que recomani?
Mirem l’informatiu i el temps, llegeixo la premsa d’aquí i tinc un abonament a La Vanguardia digital en català. I he llegit llibres de novel·la policíaca d’una autora sueca traduïda.
I després del C1..?
Ja ho veurem. Potser continuarem, perquè ens agrada molt. A més, als cursos hem fet amics de tot arreu.