Roger Font
“Loeb i Sainz són els que demanen més cosetes”
Roger Font té 42 anys i treballa per a l’equip Peugeot del Dakar des de fa tres anys. Acaba d’arribar de Buenos Aires després de dues setmanes voltant per Bolívia i Argentina assistint en tot el possible els millors pilots de cotxes sobre el desert
Com va arribar a formar part del millor equip del Dakar?
Tenia un amic que havia treballat amb Peugeot en un projecte a Le Mans i li van proposar la feina. Ell no podia perquè estava ocupat amb la selecció francesa de bàsquet femenina i els va dir que coneixia algú que podria fer-ho.
Com va anar el procés?
Els va deixar el meu correu i em van contactar demanant-me el currículum. Al cap de dos mesos encara no m’havien dit res i vaig pensar que no hi hauria res, però em van tornar a enviar un mail explicant-me que m’havien seleccionat per fer unes proves amb ells juntament amb sis persones més. Al final, vaig ser un dels dos que van escollir.
S'hi veu molts anys a Peugeot?
Hi ets mentre els pilots diguin que hi has de ser. Quan no agrades a un pilot canvies, així de fàcil. És el que ens va comentar el director. Tornant també ens va dir que hi havia Moscou i Pequín a l’estiu i el Dakar 2018 i que comptava amb nosaltres.
Quan va dir Despres que sense la vostra feina no es pot fer podis, què va pensar?
Som un granet de sorra més dins tota la maquinària. Estem allà perquè es trobin bé físicament tant els pilots com els mecànics, cosa important perquè si un mecànic té problemes a l’esquena, per exemple, i l’arregles, fas que després pugui treballar amb el cotxe i la cadena no es trenqui.
Té més tasques amb l’equip a banda de la fisioteràpia?
Totes les petites ruqueries per les quals estant pendents els pilots provem de solucionar-les perquè ells no se n’han d’ocupar. Els intentem donar confort i que només se centrin en la carretera. Som un luxe dins la maquinària.
Què és el més dur de ser 15 dies al desert?
Mantenir la concentració durant tot aquest temps, malgrat el cansament. Sempre em fa patir que em pugui descuidar alguna cosa arran de la fatiga.
I el millor?
La gratificació de veure el teu pilot a dalt del podi l’últim dia.
Tenen moltes manies els pilots?
Cadascú té les seves, però no són complicats. Els que venen de la moto normalment requereixen menys perquè estan acostumats a fer-s’ho tot, i els que venen del World Rally Car no tant.
Vol dir que Loeb i Sainz són els que més assistència necessiten?
Són els que demanen més cosetes, tot i que tampoc demanen res excepcional, però pel simple fet que on havien estat abans tenien algú que els ho feia, no perquè no s’ho vulguin fer.
En aquests tres anys de Dakar, què és el que més l’ha impressionat?
El més bonic són els paisatges que travessem i la varietat de vegetació que hi ha. Potser el que em segueix impressionant són els moteros. Sobretot els que van pel seu compte i arriben a les 11 h de la nit amb un far penjant i el manillar trencat. S’ho han d’arreglar ells i en quatre hores han de dormir i tornar a sortir.