“Tots nosaltres ja tenim data de caducitat quan naixem”

Karma és una paraula que fa servir molta gent, però sabem què vol dir?

Fa uns anys vaig escriure un llibre que s’anomena El karma desvelado. L’objectiu del llibre era explicar l’autèntica funció i l’origen del significat d’aquesta paraula, perquè la gent no la utilitza bé.

I què és el karma?

Karma en sànscrit vol dir mala voluntat o mal camí. Quan la gent parla que té un bon karma, ha de saber que el karma no és bo, ni tampoc és dolent. El karma s’estableix com un mecanisme que té l’univers per comprendre perquè ens fem mal els uns als altres. És a dir, perquè la gent utilitza la voluntat, la mala fe, per fer mal als altres. És tot el mecanisme que l’univers, o la vida, activa per fer comprendre a la gent perquè ens fem mal. A la xerrada intentaré aclarir el significat del karma.

Com es pot aplicar el karma a la vida diària?

Hi ha diferents maneres, però dissabte, tenint en compte l’associació que em convida a impartir la conferència, aquesta aplicació l’enfocaré en el procés de valorar la vida, en per què marxem en el moment en què marxem. Està enfocat en un principi universal que ens explica que tots nosaltres ja tenim data de caducitat quan naixem.

És difícil d’assumir la mort?

Vull donar, per una part, un missatge d’esperança a la gent, que quan és el teu moment, és el teu moment i no has de patir. Tant si la mort és per accident, per una malaltia o per l’avançada edat. I per l’altra part, el 50% del missatge, és que com nosaltres hem pactat quan venim, s’ha de viure cada dia com si fos l’últim perquè no se sap quan marxarem. Hem pactat quan naixem, però no quan marxarem. I la gent no té la culpa que les persones acabin abandonant la vida.

Això és fàcil de dir, però difícil de posar en pràctica.

Sí. Experiències com aquestes sempre ens generaran patiment, però si a sobre no ho entens, et genera el doble de patiment. Perdre un ésser estimat és el pitjor que et pot passar, però si a sobre comences a preguntar-te per què, aquestes autotortures psicològiques fan que un dol en lloc de durar un any ho faci set o deu. Una persona quan perd un ésser estimat, una part d’ella també marxa, i s’ha de saber viure amb això.

Això no vol dir oblidar.

Mai. Això no es pot fer. Quan algú té una ferida, la nostra feina és que deixi de sagnar, però la cicatriu i que de tant en tant quan te la toquis et faci mal, això no ho podem evitar mai. Això seria una frivolitat, però la gent no pot viure cada dia morint.

Vostè és psíquic. Què és?

Tot el que jo parlo i escric a tots els llibres ho obtinc via intuïció. Rebo informació a través dels cinc sentits, això seria la informació sensorial, i després hi ha coses que tu saps que les saps, però que no saps com les saps. I això és el que diem intel·ligència emocional. Un psíquic és algú que té la capacitat de rebre informació sense pactar amb els cinc sentits.