Nil Cartes
“Al PS ara la gent té menys por a parlar d'alguns temes”
Vocal Joventut Socialdemòcrata d’Andorra. 21 anys. El seu cognom és sinònim de política, de música i d’interpretació. De moment està estudiant per poder exercir professionalment de psicòleg.
Sempre li ha interessat la política?
Sí, el meu pare ha estat vinculat al PS i això ha fet que des de petit estigui atent als resultats de les eleccions o a les relacions internacionals. Però fins fa ben poc m’ho mirava des de fora. Estava de suplent a la llista del PS a les comunals.
N’és militant?
De moment, no. Primer, perquè fins fa ben poc estava creixent ideològicament i, després, perquè encara no soc econòmicament independent i per tant, fins que no disposi dels meus diners per pagar una quota de militància, no vull lligar-me a cap partit.
La família escombra cap al PS?
A casa sempre s’ha fomentat el debat, evidentment reps influències, però mai m’he sentit pressionat per donar suport al PS o a un altre partit. De fet, discrepem molt sobre política i opinem de manera diferent sobre molts temes. Però tenim total llibertat.
Els amics entenen la seva afició per la política?
Diguem que et miren una mica com el bicho rar, desgraciadament aquesta implicació no hi és en la majoria de grups d’amics.
Per què els costa als joves implicar-se en política?
Un dels motius principals és perquè la majoria a casa no han viscut la política de forma activa. A Andorra hi ha molta gent que no ha nascut aquí i que no pot votar, per tant els joves han crescut en un ambient apolític. Així és més difícil que s’hi impliquin.
Com va viure el trencament del PS amb l’escissió d’SDP?
Des de la distància. Estava a Barcelona i m’anava informant. No conec gaire profundament què va passar, però l’esquerra històricament s’ha separat i sap greu. Però crec que el PS va viure un procés de renovació intern que ha estat molt positiu. S’ha fet un tomb cap a l’esquerra.
S’hi sent més còmode?
Ara al PS es parla de coses que potser abans no es parlaven tant, potser la gent té menys por a parlar d’alguns temes.
Quins són els temes que més el preocupen?
Que la gent no es qüestioni res. Una societat sana és una societat que es fa preguntes i que és crítica amb si mateixa. Em fa por quan les persones deixen de ser crítiques.
Considera que aquí passa?
Hi ha molta gent que no pot votar i indirectament són persones que no es fan preguntes, o potser no tenen dret a fer-se-les o no poden votar algú que se les faci. Potser sí que una mica ha anat per aquest camí.
En un futur es veu més polític o artista?
En un futur em veig psicòleg! (riu). Però fora de l’àmbit de la feina em veig participant en algun grup de teatre.